Aquesta setmana passada tot pensant en la temàtica a reflexionar en aquest article vaig començar a apuntar en una llibreta tot allò de què podia parlar, la llista em va sortir llarga i m’he complicat la vida a l’hora d’escriure, temes relacionats amb les Terres de l’Ebre, altres d’àmbit dels Països Catalans, altres estatals i en tots ells la implicació social que ens pugui fer pensar per no parar de repensar-nos, deconstruir-nos per tornar-nos a construir, sempre cercant el sentit crític amb la intenció de contribuir amb un menusíssim granet d’arena a la transformació social.
De manera desordenada, seguint l’ordre de la llibreta ens vam trobar amb el confinament de Lleida judicialitzat, funciona així, això? Són els jutges qui saben quines indicacions s’han de seguir per combatre la pandèmia? Jo confiava en els experts sanitaris, però vaja, si ha de ser així, estem apanyades! El tercer grau concedit als presos i preses polítiques no és semillibertat, la condemna continua i de llibertat res de res. La corrupció de la monarquia espanyola sura com cagalló per séquia i la família dels Pujol també, però no em preocupa tant la família sinó el pujolisme, i aquí ens podem eixamplar, i molt.
Què podem esperar de la justícia espanyola, de poca cosa a res de res. El tancament de la cultura, no l’entenc, podem anar a fer birres i no podem anar al teatre, al cinema, concerts, exposicions? #Culturasegura. Tindre covid és estar empestat, s’acusa les persones malaltes d’irresponsables, s’acusa el col·lectiu de temporers, els jóvens, massa policies de carrer i massa poques responsabilitats d’aquells a qui pertoca. Tot això amb una barreja de racisme que fa feredat envers els col·lectius més vulnerables.
Hem tornat a allò de “háblame en cristiano”, la llengua usada com a eina repressiva, menystinguda i amb una ànsia aniquiladora que no s’entén; feixistes per Menorca exigint a qui parla català que se’ls adreci en espanyol. TV3 que ha perdut el nord i ens endolla drames que no he vist ni veuré, o sí, per parlar-ne algun dia, jo pensava que una de les funcions de la televisió pública catalana era la difusió de la llengua catalana, un model estàndard propi dels mitjans de comunicació i un model segons la situació comunicativa que permetés transmetre les diferents variants de la llengua, els registres funcionals, geogràfics, socials i històrics. I cada cop menys filòlegs arreu, estudieu filologia! Els drets lingüístics també els podeu llegir i la immersió lingüística, fa temps que sabem que no es reflexa al carrer, ni als centres educatius de moltes escoles i instituts del país, i de la universitat no cal ni parlar-ne, un desastre.
I si entrem a parlar d’educació i de les instruccions del curs que ve, l’ànima em cau als peus, totes veiem un desmantellament absolut de la qualitat de l’educació pública i la intenció privatitzadora de tot allò públic. Aquí cal un article sencer que farem al setembre, segur. I com l’educació, la sanitat, portem anys denunciant la manca de recursos i la privatització de serveis, i ara els volen donar una pagueta d’agraïment, una pagueta classista que deixa fora les persones que han estat a primera línia però que no tenen titulació, personal de neteja, zeladors, auxiliars…
La repressió no s’atura i les clavegueres de l’Estat espien amb un programa israelià que cap altre estat s’ha atrevit a comprar, tela per estona o tela marinera. I l’illa dels bous, i bous i més bous, prou maltracte animal i no cal dir res més, que aquí també hi ha traca per molt més i ja no em queda espai. I la situació laboral i la no situació per la gentada que s’ha quedat sense faena per la crisi sanitària, ni ertes ni ertos no han cobrat. I com amb l’excusa de la covid ens estan prenent drets i vida. Renda bàsica universal, ja! I la violència masclista s’ha esplaiat durant el confinament contra dones i infants. I com patim el canvi climàtic arreu del món i a casa nostra, la regressió del delta i els anuncis de nous transvasaments. I mentre es proposen nous parc eòlics a la Terra Alta, energies alternatives sí, però no massificades. I la Terribas plega de Catalunya ràdio, ben segur que li volien encolomar la Rahola, que gaudeix de molts minuts a TV3 sense cap mena de rèplica. I més, però…
Temes per pensar-hi, i poc de bo i molt de dolent, i acabo amb l’ànim aixecat tot recordant les paraules de Jordi Cuixart a la teletres: “El que tornarem a fer és exercir drets fonamentals perquè és l’única manera de preservar-los. Tornarem a convocar la mobilització. Tornarem a exercir els drets que l’estat espanyol ha condemnat”. I tot l’exposat anteriorment també va d’això, de drets fonamentals en salut, educació, treball, drets lingüístics, lluita contra la corrupció, democràcia, llibertat i la vida, que com també va dir Jordi Cuixart “Com a presos polítics, en lloc de renúncies vam decidir aferrar-nos a la vida amb ungles i dents. El nostre límit mai més no serà la presó”.