Amb la crisi econòmica que anem patint des del 2008 causada en una gran mesura per l’esclat de la bombolla immobiliària, també amb l’increment abusiu del preu del lloguer en una gran part de les ciutats de l’estat espanyol causat per l’especulació i l’ambició humana -com va passar amb la bombolla immobiliària- i per l’augment de pisos dirigits al turisme, i ara amb el model existencial de residències dirigides a la gent gran i a les persones amb discapacitat, ha quedat evidenciat que aquests models mercantilitzats d’habitatges i de residències posa al centre del focus l’economia i en risc a les persones i a la seva salut, sent uns models poc humanitaris.
Són moltes les vegades que ens pregunten si existeix l’alternativa. I sí, sí que existeix i aquesta passa per l’autoorganització i l’empoderament de les persones i no té un altre nom que “Cohabitatge”. Un model que humanitza l’habitatge i canvia el concepte de residència, construït amb criteris d’economia social, solidària i de sostenibilitat.
Existeix més d’un model de cohabitatge, però a les Terres de l’Ebre ens hem decantat pel model intergeneracional i d’inclusió. Un model on totes les persones tenen cabuda i les que vulguin formar part d’aquest projecte poden fer-ho a qualsevol franja d’edat, tinguin o no disCapacitat i tinguin o no dependència.
L’Associació Co-Habitage La Ràpita, treballa des de ja fa un temps per assolir aquest objectiu i el seu equip impulsor ja ha previst que es compleixi amb el concepte d’Accessibilitat Universal a totes les zones de les instal·lacions. Que es disposi d’un sistema de recollida d’aigua pluvial i d’un altre de reciclatge per a les aigües grises. Que es construeixi sota els paràmetres de la Bioconstrucció (materials de construcció del territori, respectuosos amb el medi ambient i no tòxics, per a l’estructura del conjunt dels habitatges) i que tinguem la mínima empremta ecològica, fent ús d’energies renovables com és el subministrament d’energia elèctrica a través de plaques solars i ser una comunitat sostenible amb el medi ambient i el delta de l’Ebre. També es vol comptar amb un vehicle de transport comunitari adaptat i elèctric, el subministrament del qual serà a través de les plaques solars instal·lades al recinte.
A les Terres de l’Ebre tenim uns productes de proximitat d’una qualitat extraordinària (peix de llotja, arròs, marisc del delta, oli d’oliva, raïm, tomàquets, carxofa, albergínia, préssecs, mandarines i una gran varietat de fruits de l’horta i del camp, etc.) i uns paratges inigualables. En definitiva un entorn envejable. Ara, només falta la cirereta del pastís i aquesta no és una altra que un model d’habitatge-residència humanitzat construït amb criteris d’economia social, solidària i de sostenibilitat.