El que varen anomenar règim del 78 va ser la continuïtat del franquisme, transformat i maquillat per poder-lo vendre als ciutadans i aquesta continuïtat es va materialitzar en la figura del Rei. Una corona blindada davant la llei i mitjans de comunicació que gaudeix d’impunitat a partir d’uns comportaments de part o manca de neutralitat, que sent simpatia per la ultradreta, que interfereix de manera regular en el govern com una manera de continuïtat legal que ve de la llei de successió franquista i de les ultimes voluntats del dictador escrites en el seu testament. La Constitució va ordenar la legislació franquista i si van  incorporar bona part d’elles. El rei es va assegurar ser cap d’estat a perpetuïtat evitant el referèndum ,avui tant demanat per els ciutadans i que aleshores no va tenir cap opció. 

Des de la part legislativa i política es tracta de preservar la dictadura emparant els seus crims. Així fins ara no s’han pogut buscar a tots els republicans assassinats per la dictadura i la no reparació d’aquests crims ens indica quin estat tenim. Ens diu Paul Preston que el precari benestar del desenvolupament del règim colpista va ser un fre per poder jutjar els crims del franquisme. Espanya es el segon país del món rere Cambotja amb el major nombre de desapareguts i de manera sistèmica s’ha obstaculitzat qualsevol política de reparació i memòria. 

L’obsessió principal de la democràcia va ser i ho segueix sent d’una bona  part, mantenir els privilegis i el poder dels sectors franquistes i per aquest motiu es van deixar intactes els cossos repressius  com la guàrdia civil, la policia,  les forces armades, la judicatura, l’església i els mitjans de comunicació. La submissió del poble davant aquesta involució i el recolzament de la repressió a Catalunya, el País Basc o Múrcia ens demostra de quina manera està interioritzat l’autoritarisme dins els cossos de seguretat del país  La causa és que després de quaranta anys de dictadura amb una repressió sense precedents els colpistes varen imposar l’ordre mitjançant la por assegurant l’obediència dels ciutadans. Aquesta submissió del poble davant l’involució feixista, el recolzament a la repressió del País Basc o Catalunya ens demostra que una part de  la societat s’ha fet seu l’autoritarisme.   

El feixisme segueix sent legal en aquest país, la democràcia no ha servit per extraditar els criminals nazis instal·lats a cos de rei, afegir que en l’auto amnistia  del 77 centenars de crims comesos per la ultradreta espanyola, casos de tortura policials o casos de corrupció s’han mantingut en l’impunitat o han tingut Empar de la judicatura que els ha tractat de manera exquisida, estic pensant en els fets ocorreguts a la delegació del Govern Català a Madrid o les vigilàncies a Pablo Iglesias per la policia política (Cloaques de l’Estat)  per citar dos casos n’hi han molts més, però en el sector oposat aquest òrgans actuen  de forma repressiva i ratllant la prevaricació  casos com els joves d’Alsasua o els presos polítics catalans entre altres. El judici sobre d’independentisme va fer visible  al món la democràcia que tenim, la gran mentida retransmesa per els mitjans de comunicació mundials d’una sentencia redactada abans del mateix judici, amb testimonis falsos, excloent els testimonis de les defenses tot plegat va ser un acte de prevaricació del tribunal, i com en totes les dictadures ningú fa res per reparar aquesta injustícia.

Dins d’aquest mar tan regirat, la corrupció emparada a traves de les relacions privilegiades amb el poder, sistèmiques amb el colpista i també en el regim del 78. L’enriquiment il·lícit a partir de contactes en altes esferes com les portes giratòries de l’IBEX 35 ple de famílies franquistes  o els holdings elèctrics son una corretja de transmissió entre el poder polític, econòmic, jurídic i administratiu, la cultura de la impunitat. El exemples son clars els dos partits mes votats d’Espanya PSOE i PP amb una corrupció que ratlla el 70 %  i amb  mes de mil imputats per aquesta i d’aquests molts de condemnats. Que la guilla ens guarda les gallines pobre negoci per els ciutadans. La salut democràtica es molt feble i ho serà fins que no solucionem aquests temes important ens costarà ,sang, suor i llàgrimes per fer-ho. Actualment s’estan fen lleis interessants com el salari mínim i moltes mes, però de que li serveix a un edifici (la democràcia)  que l’anem enlluint per dintre i per fora si la fonamentació és dolenta, el dia que aquesta cedeixi s’esfondra i no tindrem res per això és molt important començar a treballar sobre la salut democràtica, restaurar la república fent fora a tots els colpistes si no mai gaudirem d’una democràcia real. És una Democràcia Espanya, vosaltres direu.