Pensar en tota la informació que rebem de tots els mitjans de comunicació em fa pensar dels punts de vista que hem de respectar. No entraré en analitzar qui són els bons i qui els dolents, ja que ni uns són tan bons ni els altres tan dolents. Però cada dia ho veig més clar.

Per una part, uns han de posar un gran esforç en recollir aliments per a totes aquelles persones que ho passen malament. El Banc d’Aliments fa aquesta tasca en no pocs esforços. Per altra tenim festivitats, inventades o tradicionals que tiren mils i mils de quilos de menjar: La Tomatina, els Enfarinats, la Merengada, Caramelada, etc.

M’he vist obligat a instal·lar el reg gota-gota a les finques de mandariners i oliveres per no fer un mal ús d’aquesta i racionalitzar-la. A totes les aixetes de casa hi vaig instal·lar un airejador per reduir-ne els m3 de la factura de Sorea. Encara que jo mateix he participat en la festa de l’aigua del meu poble i pobles veïns on les mànegues, poals i tractors en carretes plenes la tiren a tots els participants fent-ne un molt mal ús.

Estes festes de Nadal passades la Ciutat de Madrid es va gastar 3 milions € per il·luminar i fer més atractiva la ciutat i així incentivar la compra compulsiva als comerços. Tots hem de fer un esforç perquè totes les bombetes de casa siguin canviades per unes altres on tota l’energia és lluminosa i no calorífica per tal que la companyia elèctrica no ens doblegui. I no entraré en la ja oblidada llei del Sol del 2015.

Més contradiccions!! Segur que tots tenim molt a dir del reciclatge o del consumisme, de les mandarines pelades i posades dins de plàstic o dels plàtans amb embolcall individuals. Tampoc entraré en les contradiccions del Procés. I sí, ja us porto al meu terreny, dins de l’aula, l’alumne que es queixa que no pot comprar un llibre de text i assisteix a classe amb un Iphone de 600 €. El tancament de classes a final de curs sense poder assistir-hi l’alumnat però les terrasses dels bars plenes.

La conclusió és que cadascú tira l’aigua al seu molí i ningú cap pedra a la seua teulada. Cap dels de dalt s’ajusta el cinturó i el poble vinga a fer-hi forats per ajustar cada vegada el trau. Uns per interessos propis, altres per interessos d’inversions, ja coneixeu el poema satíric de Francisco de Quevedo: “La pela és la pela”.

Professor de Formació Professional.