El sistema econòmic actual, sovint denominat capitalisme, ha anat canviant al llarg dels seus gairebé 250 anys d’existència com a sistema econòmic dominant. Els canvis s’han accentuat després de cada crisi econòmica, com a forma de renovar-lo i revitalitzar-lo. Noves tecnologies, noves formes d’organització, nous tipus de treball i nous mercats van emergint. De fet, ha canviat tant que comencem a dubtar que la denominació de “capitalisme”, aplicada al capitalisme industrial del segle XIX vagi sent apropiada en els anys que venen. Em centraré en alguns canvis com a exemple.
El coronavirus ens ha ensenyat que una intensificació de la globalització comporta inconvenients, com un increment difícil de controlar de les epidèmies, o migracions internacionals, difusió del terrorisme, etc., i que les retallades en la sanitat i l’ensenyament, entre d’altres, es paguen molt cares. Per tant, caldrà pensar en una globalització més matisada i més modulada.

I el món, de mentre, segueix el seu curs. El canvi climàtic continua endavant, superant etapa sobre etapa, mentre irresponsables com Trump i Bolsonaro (que s’afana a destruir l’Amazonas, el pulmó del món) estan disposats a portar la humanitat fins a la seva possible extinció, si cal, a canvi d’anar-se guanyant-se la vida, pobrets. Així com el coronavirus ens ha agafat per sorpresa, quan la majoria de la gent no se l’esperava, les conseqüències de les referides irresponsabilitats ens poden arribar un dia per sorpresa. “D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res…” (Marc 13, 32).

Altres canvis menys decisius continuen: les economies avançades no ostenten ja el quasi monopoli de les innovacions productives, ja que segons els últims càlculs, la Xina està introduint a les seves fàbriques més robots que cap altre país. Un altre canvi, aquest sí decisiu, és l’ús creixent de les energies renovables, que s’ha anat accelerant en els últims anys; algunes projeccions indiquen que en dues dècades, entre l’energia solar i la eòlica suposaran la meitat de la capacitat elèctrica instal·lada al món. D’altra banda, s’estima que llavors hi haurà uns 1.000 milions de vehicles elèctrics circulant.

En el món financer hi ha canvis com l’auge del crowdfunding (el Banc Mundial calcula que actualment aporta finançament per valor d’uns 90.000 milions de dòlars a l’any) i el desenvolupament de les fintech (empreses tecnològiques que ofereixen serveis financers). Però em centraré en quatre canvis institucionals i socials:

Un canvi paradigmàtic és l’aparició de l’economia de plataformes. Les més conegudes populars no estan creant valor mitjançant les dades personals, sinó que les estan utilitzant per obtenir una part de la renda generada pels sectors realment productius. Hi ha economistes que sostenen que les plataformes són molt més semblants a un nou tipus d’economia rendista que a una nova forma d’economia productiva. Com va passar amb el naixement del capitalisme industrial, al principi apareixen grans grups oligopolístics (Rockefeller, Carnegie, etc.), però després les coses canvien. Xina ha creat les seves pròpies plataformes i hi ha economistes que recomanen que la Unió Europea creï plataformes pròpies de titularitat pública.

L’aparició de les plataformes, entre d’altres, porta al replantejament de les relacions laborals: els repartidors de Deliveroo, els treballadors d’Amazon, els enginyers d’Apple, els programadors de Google, etc., estan posant en marxa moviments tendents a modificar les relacions laborals i remodelar el seu funcionament empresarial. Probablement estem a l’inici d’un llarg període de creació de nous models de relacions laborals.

En les dècades anteriors al 2008, la demanda, que s’afebleix quan augmenta la desigualtat, es va sostenir amb un gran augment de l’endeutament, tant en crèdits hipotecaris com al consum, la bombolla dels quals va explotar finalment. El problema és que l’endeutament personal és un mecanisme tant de control com de domini. A més, la inseguretat produïda per l’endeutament genera inestabilitat mental, incrementa el malestar i impedeix que es puguin prendre decisions a llarg termini. A nivell social, disminueix l’empatia i dificulta la resiliència. Després de la crisi del 2008 no resulta viable alimentar el creixement a llarg termini amb l’augment de l’endeutament, per la qual cosa hi haurà que reduir la desigualtat (a menys desigualtat, més consum), per fer que el sistema torni a ser viable. A més, sembla que les noves generacions no estan tan predisposades a endeutar-se greument.

En els períodes de fort canvi en les estructures productives, com el que ens anuncien amb l’aplicació de la intel·ligència artificial, la robòtica, etc., és a dir, amb la quarta revolució industrial que preveu el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, hi haurà turbulències en el mercat de treball i es perdran moltes ocupacions, que a la llarga solen ser substituïdes per altres de noves, però mentrestant prop d’un parell de generacions pateixen les conseqüències de la transició. Davant d’aquesta situació, Guy Standing, entre d’altres, porta trenta anys defensant la implantació d’una Renda Bàsica, que donaria a les persones la sensació de controlar les seues vides i les hi permetria realitzar, en major mesura, activitats que no són una ocupació laboral, com tenir cura dels avis o dels fills, o realitzar treballs per a la comunitat. En diverses proves realitzades en àrees concretes de diversos països, s’ha vist que la renda bàsica no converteix en poc treballadora a la gent, sinó que, ans al contrari, el hi dóna més confiança i més energia, la qual cosa incrementa la seva productivitat, a més de fomentar la cooperació en l’àmbit laboral. El Club Bilderberg va invitar a Guy Standing el 2016 i el Forum de Davos el 2017 per parlar de l’aplicació de la Renda Bàsica, ja que les elits polítiques i econòmiques del món estan preocupades pel creixement dels populismes neofeixistes.

Aquestes són algunes mostres de que el sistema econòmic està canviant. On ens trobem ara? Anton Costas escrivia que tenim sistema capitalista per molt de temps, sempre que es facin reformes per fer-lo més igualitari i més integrador. El propi Guy Standing creu que el sistema ha canviat molt, i no sempre per a bé, de manera que en aquests moments ell creu que el vell capitalisme industrial està desnaturalitzat i que el sistema econòmic actual, sigui el que sigui, s’ha de reformar a fons per a que sigui un sistema viable a llarg termini i més just. En això estem.