Mirar enrere no és fàcil. Revisar el passat és reviure’l d’altra manera. Els fets no canvien, la seva interpretació sí. En un passat recent, pares de nens no sabien explicar-los per què podien morir per qualsevol tonteria.  El consell era “abaixa el cap, sobreviu”. Eren negres.

Kareem Abdul  Jabbar, en una recent entrevista, diu “l’assassinat de Martin Luter King  va sufocar el meu patriotisme”. Des d’aquell moment,  milers d’episodis de violència racista no van tenir ni la resposta ni la repulsa ciutadana que mereixien. L’assassinat de Martin Luter King no va provocar l’onada de protestes que ha desencadenat la mort de George Floyd a Minneapolis. L’escena d’un genoll oprimint al coll d’un ciutadà indefens fins la mort  ha mobilitzat milers de manifestants a tot el món. Maltractats per la història ciutadans de tot el món revisen la pròpia història, enderroquen  símbols i estàtues. Tenen la simpatia de molta gent, volen canviar la visió d’alguns episodis de la història i ho volen ara. No crec que la explicació sigui l’existència i difusió  d‘una gravació. Altres episodis gravats i difosos  no han tingut aquesta resposta.

Cap fet ha canviat, la presència de la violència racista era i és coneguda, sabuda i tolerada. Ho sabem i tant que ho sabem! En nom de què callàvem i callem?  Per què molta gent reacciona ara?
Coneixem bé fets històrics  que deixem amagats sota la invisibilitat que crea el silenci. En el nostre context  fets coneguts reclamen una lectura més d’acord amb l’ètica dels drets dels  ciutadans. Tots sabíem i sabem qui era la X dels GAL. No era necessari cap informe de la CIA per saber que el GAL  era una organització terrorista “organitzada o assistida per la policia” “Acordat per Felipe Gonzalez”.  Ho sabíem, com sabem que el relat oficial del 23 F no és el que de veritat va passar. Sabem el paper d’ Armada, del rei i d’altres actors d’aquell cop d’estat llargament cuinat.

Sabíem sense necessitat de cap informe que la casa reial vivia dels negocis il·lícits o poc ètics de la corona, com sabem que els viatges pagats amb fons poc transparents son cosa del rei d‘abans i del d’ara.

Coneixem l’existència de la “policia patriòtica”, la manipulació d’informes , la creació d’escenaris per tal de desqualificar i anul·lar qualsevol acte democràtic que pugui posar en qüestió la estabilitat de la “normalitat”, “nova” o vella.

Res a canviat, la corrupció de la corona , l’impunitat de l’estat, la guerra bruta contra la dissidència era  sabuda i tolerada. Ho sabem i tant que ho sabem! En nom de què callàvem i callem?  Per què molta gent reacciona ara?

Tenim molt interioritzat el vell consell, “abaixa el cap i sobreviu”. L’Estat, els vells Estats  ens garantien una supervivència més o menys còmoda al temps que ens prometien un millor futur. La promesa tenia una credibilitat contrastada per la història. Cada generació vivia millor que l’anterior a canvi de silenci i d’oblit.

Les cícliques i cada vegada més greus  crisis econòmiques, el canvi climàtic,  el coronavirus,  han despullat als vells Estats. Estem assistint al fracàs d’unes estructures  que no tenen resposta per als problemes que hem creat.

Els Estats  ja no poden garantir el còmode sobreviure a canvi de silenci i oblit. No tenen resposta per a la crisis econòmica ni per al canvi climàtic, ni per al desafiament de les pandèmies, només els queda la manipulació, el control i la repressió. Les macabres conseqüències són conegudes, es graven i es transmeten en directe. Episodis grotescos han sufocat, com a Abdul Jabbar, el poc patriotisme que ens quedava. No poden oferir res a canvi del nostre silenci i el nostre oblit, necessitem rescatar el valor dels drets per rescatar-nos a nosaltres i al nostre món, per qüestió de dignitat i de supervivència. Per això cauen mites i  estàtues… i és ara

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.