Sembla que ja estem encarant la sortida d’un llarguíssim malson. Més de 2 mesos amb unes restriccions enormes dels nostres drets més fonamentals. Hem viscut un moment certament històric per extraordinari i nou per a la nostra societat que de ben segur explicarem als nostres nets en forma d’historieta de vells; o això espero…

L’impacte, en tots els sentits, que el COVID-19 ha causat al món és brutal. Els principis, valors i fets inqüestionables abans de la pandèmia, estan en entredit. Ja no podem donar res per fet !!

Allò que es considerava inalterable ara està subordinat a les circumstàncies que, per altra banda, són imprevisibles. Allò que abans era “tan segur com la mort”, ara ja no ho és tant. Poso uns exemples que em venen al cap…

Qui hagués dit mai que a Espanya no hauria ni un bar obert durant més de 2 mesos? Qui hagués dit que el propietari d’una línia aèria que opera a nivell mundial no era un privilegiat? I el propietari d’una cadena hotelera multinacional?

L’impacte del COVID-19 ha estat enorme baix del punt de vista de la salut. Milions de contagiats amb centenars de milers de morts. Unes xifres que, sense cap dubte, obligaven a prendre mesures contundents en bé de preservar vides. A la vista dels “danys”, i sobretot mirat amb perspectiva temporal, no es pot qüestionar les mesures de confinament radical, tant de les persones com de la activitat econòmica.

Però dintre de ben poc tindrem també una nova perspectiva. La visió real i dramàtica de l’import de la factura per haver pres aquestes mesures per preservar milers de vides humanes. Patirem, si no ho estem patint ja, les penúries d’haver tancat la activitat econòmica mundial. Una activitat econòmica que nodreix, i fa possible l’existència del sistemes públics d’assistència i cobertures socials.

Sense economia no hi ha possibilitat de tenir sistema sanitari, ni pensions per a la nostra gent gran, ni cobrament de l’atur, ni ajudes socials, ni res de res de res…
L’impacte d’aquesta pandèmia ens ha agafat per sorpresa, i precisament per això no son qüestionables les mesures de tancament de l’economia empreses per la majoria de governs del món.

Però com ara el factor sorpresa ja no existeix, no podem perdre ni un minut en començar a definir, quines son les mesures que hem de prendre per evitar que un nou virus ens generi, de nou, uns danys econòmics tant brutals com els que causa una guerra.

Crec que no hauríem de perdonar a cap governant que quan arribi el moment d’una nova pandèmia, que arribarà, no hagi pres les decisions estratègiques necessàries per evitar lluitar contra un virus de la forma que ho hem fet. Tancant i parant-ho tot !

A hores d’ara els nostre governants ja haurien d’estar pensant en proveir-nos d’un magnífic sistema d’alertes epidemiològiques a nivell mundial, en construir les fàbriques necessàries per produir massivament sistemes d’anàlisi i detecció viral, compra massiva d’equips de protecció individual (EPI’s) per disposar de milions d’ells en estoc arribat el moment, construcció d’infraestructures hospitalàries exclusives i especialitzades per al tractament i aïllament de contagis, infraestructures residencials per al cas de necessitat d’aïllament de grups de risc, i un llarguíssim etcètera.

Tots els diners que això ens pugui costar, serà poc comparat amb l’impacte que ja ens ha generat un únic virus. Preparem-nos amb tot el necessari per evitar tornar a prendre unes mesures que, si fossin necessàries de nou, ens deixarien sense recursos per protegir a ningú. I preparem-nos per jutjar als governants que no ho facin.

Advocat.