Benvolgudes i benvolguts lectors:

Aquests dies, podríem dir tan: especials, únics, estranys, sorprenents, reptadors, interessants, avorrits, divertits, tristos, inquietants, llargs, curts, angoixants, relaxants, tensos, etc. , etc., cadascú de nosaltres els veu i els viu de formes molt i molt variades, en funció de molts condicionants que no és l’objecte d’aquest article analitzar. El que voldria aportar és el centrar la meva reflexió en les persones que es troben a casa cuidant a persones amb circumstàncies especials. Em refereixo als qui esteu a casa amb una persona que té una demència o una malaltia d’Alzheimer important, els qui teniu al vostre càrrec una persona amb una malaltia mental o amb una discapacitat intel·lectual, per exemple. Cóm us ho feu? , Em puc imaginar que no és gens fàcil!. S’han trencat rutines, pautes quotidianes que són, pot ser en alguns casos, l’únic anclatge que la persona a la que “cuideu” té amb la vida diària.

Deixeu-me dir que, independentment de com sigui la situació concreta de la persona que teniu al vostre càrrec, però centrant-me en persones amb nivells elevats de dependència i vulnerabilitat, cal que tinguem molt present com podem contribuir en aquest període a fer-los-hi la “vida” una mica més fàcil.

Tenim present que en els casos esmentats (demència, Alzheimer, discapacitats psíquica important, per exemple), pot haver-hi (i de fet hi ha) dificultats en el funcionament cognitiu del cervell, però no oblidem que la part emocional del cervell (Sistema Límbic o Cervell Emocional) i la part més primària del cervell (Cervell Reptilià) on es regulen les capacitat primàries (gana, son, sed..), romandran en funcionament. Tenim això present, és fonamental i des d’aqui ens hem de relacionar amb les persones que acompanyem des de casa. M’explico. Cal vetllar per oferir des de lo més primari, des de les sensacions bàsiques, unes rutines i sobretot unes emocions a la persona. Cal ser molt conscients que si a la persona gran que tinc a casa, per exemple, amb les rutines alterades aquests dies, li ofereixo des del més primari, que són els sentits, una interacció i un contacte, podré oferir-li que el Cervell Límbic, i per tant LES EMOCIONS, estiguin en funcionament.
Cóm ho puc fer això us preguntareu?.

D’una banda tenint molt present els entorns en els que la persona passa el dia. Molta recerca científica demostra que un entorn ens pot generar benestar o al contrari pot produir-nos molt malestar. Vetllem per tant, per la llum que té aquesta persona (il·luminació que li arriba, natural i/o artificials), que sigui càlida, agradable. Quin so té durant el dia al seu voltant? Quina temperatura en aquesta primavera variable que tenim?, Quina postura?. En definitiva “posem-nos les ulleres” i mirem l’entorn i fem les adaptacions que creiem convenients. Des de casa, podem generar proximitat, calidesa, benestar. I, afegir per acabar, a banda de l’entorn, la importància cada dia de “petites” activitats sensorials que puc compartir amb la persona que cuido: un massatge de mans (contacte tàctil), una bonica i recordada cançó (estimulació auditiva), olorar plantes, flors, essències, etc. I, en general, aprendre a relacionar-nos des de lo sensorial, no sempre des de lo cognitiu, i probablement des d’aquest punt ens trobarem amb l’Emoció!

Psicòloga.