Era diumenge passat, el dia de la dona, i la meva amiga m’enviava un WhatsApp amb un retall de diari. Un article d’opinió que deia: “al final, ser independent no és viure sola, és saber fer les coses per tu mateixa. És important saber fer de tot perquè això és el que et dóna seguretat a la vida”. Venia d’una conversa que havíem tingut la tarda abans, entre cerveses i confessions. D’aquells dies reparadors, que exercim d’amigues i que el temps se’ns escapa sense saber com.

Perquè viure sola no vol dir estar sola. Cada cop hi ha més dones, i homes, que decideixen no compartir pis. O no compartir vida, almenys, a estones. Sobre allò de la independència, de la necessitat de tenir el nostre espai. Allò tan preuat com és el temps, sobretot si és el nostre. L’altra cosa és si hem nascut per a no fer-ho. Jo crec que no. Fins i tot quan decidim que volem estar sols no deixem de fer-ho. Anem sols pel carrer però enganxats al mòbil. Al metro, amb la ràdio a les orelles. O a casa, donant ordres a l’Alexa i devorant capítols de Netflix com si se’ns acabés el món. Necessitem compartir. Un sopar, una conversa o una nit de sofà. A estones, o sempre, però amb algú.

Més enllà de la gestió de la solitud, que cadascú la porta com vol o com bé pot, també hi ha això de saber fer de tot, de fer les coses per tu mateixa. Des de que som petites ma mare sempre ens ha dit que tenim dues mans i un cervell. Que ens podem espavilar soles. Una lliçó de vida. El que avui en dia es coneix com a empoderament de la dona. I el que moltes mares de la meva generació fa temps que van entendre i exercir. Però no només elles. També ells. El meu pare. El que cuina, el que ens comprava tampons quan teníem la regla, el que es preocupa i pateix, encara ara. I el que ens ha repetit durant anys que no necessitem cap home al costat per ser felices.

Quan parlem de feminisme en cap cas hem d’excloure els homes. Als que fa anys que entenen de què va tot això i als que poc a poc hi van entrant. Que hi hagi homes a les manifestacions feministes és un pas més. Però creure-s’ho i exercir-ho és un treball de formigueta. I si parlem de pares i mares una frase que s’ha reproduït molt aquests dies: “Protegiu les filles, eduqueu els fills”. I hi afegiria, Eduqueu-los a tots. Gràcies, amiga meva, per recordar-me que no estem soles.

Periodista i directora i presentdora del programa Ben Trobats de la Xarxa de Comunicació Local