Sabem que avui dia l’esclavitud només ha estat abolida en forma de llei, però moltes persones sobretot xiquetes, xiquets, dones i homes amb pocs recursos pateixen aquest abús en ple segle XX.  Aquesta és la principal de les esclavituds, però sou conscients que natros que vivim lliures som esclaus del nostre dia a dia? Ens sentim obligats a fer, dir o actuar d’alguna manera per por a el que els altres puguin pensar? Per a mi això és una forma d’esclavitud que permetem a les nostres vides i que moltes vegades passa de generació amb generació!

Som esclaus d’un ritme de vida que ens deixa sense temps per poder realitzar alguna aturada, respirar i poder ser conscients de la dia que estem vivint.  Som esclaus del telèfon mòbil , ja no sortim de casa sense ell: imagina’t que algú ens truque, o m’envie un wassap! Seria la fi del món. Som esclaus d’una societat de consum que a canvi de diners ens ofereix una felicitat fugaç, som esclaus d’aguantar la joventut dels nostres cossos per evitar a tota costa el pas dels anys… i així una llarga llista de coses, situacions o objectes que deixem ens esclavitzen de forma voluntària.

Si nosaltres ens deixem esclavitzar amb aquestes banalitats, estem fent esclaus les nostres filles i fills…si permetem que les marques o els mòbils de darrera generació siguin imprescindibles estem fent-los esclaus d’un món massa superficial i mancat d’humanitat!

Presentadora de TV.