La tempesta Glòria va inundar una bona part del delta de l’Ebre i va fer realitat a casa nostra el malson del canvi climàtic, de la regressió del delta i de la pujada del nivell del mar que l’amenaça. 

Cal buscar les coses positives dins de la desgràcia: a Catalunya de ben segur que ha augmentat moltíssim el consens sobre la necessitat imperiosa per concretar respostes al canvi climàtic.

La Taula de Consens del Delta de l’Ebre ha proposat algunes solucions a curt termini per a aturar la regressió del Delta, atès que no hi ha una solució única ni simple: la creació de dunes amb vegetació que fixi la sorra i permeti resistir millor la força dels temporals; la instal·lació de dics intel·ligents submergits sota del mar, a una certa distància de la platja, que esmorteeixi la potència de les onades; i la construcció de camins de guarda, que defensin i reforcin els camps d’arròs i els seus accessos que comencen al final de les platges.

A curt termini no estem parlant de xifres multimilionàries: en els primers anys, amb unes quantes desenes de milions d’euros es poden activar aquestes mesures efectives per a aturar la regressió del Delta de l’Ebre. A llarg termini, però, i vista la multiplicació de les necessitats de despesa pública en molts àmbits i la dificultat de recaptar més impostos, qui podrà finançar grans infraestructures en el futur? Els Estats europeus ja estan molt endeutats i el deute públic no és una via il·limitada.

En aquest sentit, és interessant per al futur del Delta de l’Ebre el debat que s’està generant a Alemanya. Una majoria d’alemanys són contraris a que el BCE segueixi comprant deute públic dels països de la zona euro, tal com va començar a fer el BCE l’any 2015. A Alemanya, però, que és un país amb una gran sensibilitat ambiental i on els Verds podrien formar part de la gran de la propera gran coalició amb la CDU, es veu de manera positiva que el BCE compri deute públic dels països de l’euro, si aquest deute públic finança projectes d’inversió pública per lluitar contra el canvi climàtic.

Christine Lagarde, la nova president del BCE, al desembre passat i en la seva primera compareixença oficial a la Comissió d’Economia del Parlament Europeu, va fer servir precisament aquest argument medi ambiental per a justificar la necessitat que el BCE segueixi comprant deute públic. Ella sap molt bé que una part important de l’opinió pública alemanya acceptarà la continuïtat del programa de compres de deute públic si es poden vincular a l’execució dels projectes abans esmentats. Els diaris més importants del món, The New York Times i Financial Times, es feien ressò d’aquesta notícia el passat 2 de desembre de 2019.

Cal que el govern català i els diputats catalans a Madrid estiguin atents a aquesta possibilitat i que exigeixin al govern central de Madrid que potser ben aviat ja no tindrà excuses per demorar les inversions que el Delta de l’Ebre necessita per garantir el seu futur: es podrien finançar amb emissions de deute públic espanyol que compraria el Banc Central Europeu. Que així sigui!