Des del 2010, la població de la Galera s’ha reduït quasi un 25%, d’estar prop dels 900 habitants hem passat a estar prop dels 700. El poble on visc pateix l’envelliment i l’èxode juvenil, com tants altres de les Terres de l’Ebre. És un exemple de mostra.

Quin futur ens espera si cada any que passa en som menys? Es podrà mantenir l’escola, la guarderia o fins i tot l’Ajuntament? Hem de passar a ser una pedania després de més de 700 anys de la carta de població?

Es podria parlar de la crisi global, de com va tot de malament, de la caiguda de preus de l’oli, mandarines, préssecs o del que vulgueu, però les converses de bar on ens llepem les ferides no són prou. Protestar no és prou. Cal ser dinàmics i presentar propostes. Cal anar a tocar portes on hi ha qui mana i decideix.

Hem de proposar models econòmics que ens ajudin a millorar i diversificar l’economia dels nostres pobles, que ens ajudin a revertir la tendència de decreixement en què
estem immersos a les Terres de l’Ebre.

També calen mesures de protecció per als nostres productes agrícoles davant de les grans distribuïdores, que abusen dels preus. Els pagesos sovint perdem diners i els consumidors paguen la fruita i la verdura a preus desorbitats. Al mig, hi ha qui es fa el paquet a costa de l’empobriment de tots.

El nostre és un poble pagès i ramader, com tants altres, i ho ha de continuar sent; la pagesia i la ramaderia han de continuar sent el motor econòmic. Ara bé, ens hem de preguntar què no fem bé quan contínuament canviem de cultiu? Les tendències ens porten a buscar aquella producció que ens doni més rendiment, aquelles que creiem que seran la solució.

Sovint busquem solucions en algú que ha dit alguna cosa, d’allò que estan fent a no sé on o d’un canvi de preu del mercat: ara es l’ametlla, demà potser la nou, la garrofa o les figues. Però fem canvis d’arbres i de conreus sense un assessorament clar i al final cadascú fa el que creu que és millor sense gaire coneixement de causa.

Els organismes competents has de tenir un paper important en l’acompanyament i assessorament dels ciutadans que conformen el seu motor econòmic, perquè si a ells els va bé, al poble i al territori els anirà bé.

A banda d’un assessorament individual per afrontar temes tan importants com el canvi climàtic i els efectes sobre els nous cultius, hem de poder disposar de l’assistència de tècnics del Govern que ens indiquin quins camins i ajudes disposem per ser més competitius en el futur, de manera que es posi en sintonia les necessitats i recursos d’Europa amb els del territori.

Part d’aquestes tasques ja les realitzen les cooperatives. Per tant, hi ha d’haver convenis de col·laboració per buscar sinergies i unitat de forces.

Si el nostre motor econòmic es troba en la pagesia i la ramaderia, cal la formació dels futurs pagesos i grangers al territori. Estem acostumats a desplaçar-nos fora per formar-nos, però, i si són els de fora els que venen a formar-se aquí?

Cal plantejar la possibilitat d’explorar la col·laboració amb els centres de formació del territori per oferir aprenentatges i les corresponents pràctiques per cercar la millora, la productivitat i el valor afegit al sector primari. Cal promoure’n la formació professional. A la vegada, s’ha potenciar el creixement d’altres activitats, tota economia necessita d’una diversitat.

Hem d’oferir bons serveis com a territori (restaurants, escoles bressol, escoles, habitatge assequible, etc.), i bons serveis de gestió per part dels actors institucionals del sector primari (assessorament, suport, formació, serveis compartits, etc.).

I si, per aconseguir-ho ens hem de posar el “traje”, agafar la maleta i anar a vendre les nostres bonances, ho farem, perquè ningú no regala res i no ens vindran a alabar de fora si no coneixen la qualitat dels nostre productes i serveis.

No només hem de gestionar bé el territori, sinó que creiem que cal assessorar i acompanyar la nostra gent cap a un futur millor.

Hem d’entendre aquest món que està en canvi continu, explorar noves vies, buscar la qualitat, consultar el teixit social, afrontar nous reptes. Només així podrem ancorar la nostra població jove i formada al territori i assegurarem la nostra supervivència i el creixement econòmic.

Filòloga.