Tot i que m’han demanat que escrigue sobre Glòria i els seus efectes, he cregut més convenient deixar “reposar” el tema per parlar-ne una mica més endavant i explicar-vos unes novetats preocupants que tothom hauria de conèixer. En els darrers dies els mitjans han informat discretament d’un parell de treballs científics sobre el canvi climàtic que han causat una certa “commoció” entre els experts, però que no han tingut gens de repercussió social. Es tracta de dos treballs referents als models de predicció del clima.

El primer ha estat un article científic que ha revisat la capacitat de predicció dels models climàtics des dels anys 70, quan es van “inventar” els primers amb l’ajuda dels ordinadors. Tot i que els primers models matemàtics eren molt senzills ja implicaven un elevat número de càlculs, que en els models actuals s’ha convertit en un volum “astronòmic”, necessari per simular el clima de planeta terra d’una forma realista. Doncs bé, la doble sorpresa del treball ha estat que la majoria dels models han fet bones prediccions de l’evolució del clima i que els models més senzills del principi també van fer prediccions prou acurades. Per tant, als anys 70 ja podíem fer una predicció acurada de que cap a l’any 2020 la temperatura mitjana del planeta seria aproximadament un grau superior (amb la tendència d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que s’ha produït). La conclusió principal és que podem confiar en les prediccions dels models climàtics i la bona notícia és que podem saber el que passarà amb molta antelació per prendre mesures. Però la mala notícia és que fins ara no hem fet cas del que els científics van advertir… seguirem així?

El segon treball té molta relació amb això, doncs són els nous resultats dels models climàtics actuals de com pot evolucionar el clima futur (com sempre, en funció de diferents projeccions d’emissions de gasos d’efecte hivernacle). Resulta que cada deu anys els diversos models climàtics que hi ha a diferents universitats i centres de recerca fan un “re-càlcul” de les prediccions amb les dades dels darrers deu anys. La sorpresa ha estat que tots els models han donat resultats més pessimistes que els càlculs anteriors (sense tenir en compte les dades dels darrers deu anys). Això significa que, per exemple, amb la tendència actual de creixement de les emissions, la predicció era que a finals de segle podíem arribar a 3 ºC per damunt del valor de referència (any 1990), mentres que amb la nova predicció podem arribar a 5ºC. Com us podeu imaginar això és una magnitud d’escalfament (cinc vegades més del que hem patit fins ara) que pot transformar l’emergència climàtica en una tragèdia climàtica, un autèntic tsunami d’escalfor letal (i de pujada del nivell del mar). Penseu que una pujada de 5 ºC a nivell planetari implica una pujada de 7-8 ºC o més a les nostres terres, un escalfament sense precedents i fora de control. A més, això implicaria una pujada del nivell del mar suficient per esborrar del mapa el delta de l’Ebre i una part important de les costes a nivell planetari.

Companyes i companys, això no és ciència ficció, és el que passarà si no reduïm dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tornarem a ignorar les recomanacions dels científics? Perquè en el cas d’epidèmies com el coronavirus en fem cas i ignorem les relacionades amb el canvi climàtic i en general les relacionades amb el medi ambient?

Investigador del Programa d’Ecosistemes Aquàtics.