El temporal Glòria ha situat la supervivència del delta de l’Ebre en la primera línia mediàtica i política del país; mostrant aquelles carències i necessitats que fa anys científics i moviments socials van apuntant davant la indiferència general. Ara que tothom ens mira i ens veu, s’obri una finestra d’oportunitat que no podem deixar passar de llarg si volem aconseguir allò que s’ha negat, o simplement, ignorat des dels centres de poder.

De ben segur que la sensibilitat i urgència amb què les administracions catalana, espanyola i la mateixa Confederación Hidrogràfica del Ebro s’han compromès a actuar ve motivada, en gran part, pel ressò de les destrosses del temporal; i l’evidència pública de la fragilitat a la qual està sotmès el delta de l’Ebre. Fins ara però els governs espanyols i la Confederación no han permès augmentar el règim de cabals del riu Ebre en el seu tram final, i s’han negat a permetre aportar els sediments retinguts des dels embassaments fins a la desembocadura. Tampoc han executat cap dels estudis destinats a protegir la línia de costa redactats per reputats científics i estudiosos del tema.

Davant aquesta realitat, farts de patir la inacció i conscients de la urgència de les necessitats l’estiu del 2018 els set ajuntaments del Delta i les comunitats de regants creaven la Taula de Consens pel Delta. Per primera vegada es plantejava de manera unitària i tècnica un Pla d’actuació de les accions a fer per intentar frenar la regressió i assegurar la supervivència del delta. El fet que la presentació pública del Pla coincidís amb la commoció provocada pels efectes del temporal ha ajudat a reforçar, encara més, la seva dimensió i necessitat d’actuar.

Més enllà de la importància de les accions del Pla, aquesta Taula ens hauria d’ajudar a potenciar el valor del consens com a eina imprescindible a l’hora de prendre decisions de caràcter territorial. Té molt de mèrit que s’hagi aconseguit actuar des del consens en un lloc tan complex i divers com és el Delta; on la dificultat per trobar punts d’acord entre sectors i actors, amb interessos confrontats, en alguns casos; ha impossibilitat més d’una vegada encarar amb èxit projectes, polítiques i accions de gran rellevància.

Sovint hem escoltat com s’atribuïa a la inexistència d’un consens regional algunes de les mancances i carències importants de les Terres de l’Ebre. Mentre altres territoris del país avançaven des del consens, aquí la preeminència dels interessos locals, personals o fins i tot caciquils, ens limitaven i negaven oportunitats de futur.

Potser és hora d’aprofitar l’esperit generat amb aquesta Taula per crear consensos territorials amplis que ens ajudin a dibuixar, proposar, exigir, defensar i assolir els instruments, les eines i capacitats que les Terres de l’Ebre necessiten, i mereixen.