En realitat hauríem de parlar de xinesos, però aquí sempre ens hi hem referit així als treballs feixucs, complicats i molt laboriosos. Així ho han demostrat a tot el món: en 10 dies han construït un hospital amb capacitat per a mil llits, com resposta al coronavirus. Sembla que no és tant dolent com diuen (de moment hi ha més morts per la grip normal, però sembla que va bé als interessos de Trumb aquesta alarma mundial). 

Després de tot el què ha passat en els 38 dies que portem de 2020, em fixo en això. Explosió química a Tarragona i fracàs del Plaseqcat, amb 30 anys d’exercicis… ara imagineu què passaria en una emergència nuclear… sense simulacres fa més de 30 anys, i que cal exigir, com demanen els alcaldes.

És clar que els alcaldes ara tenen feina demanant ajuts per les destrosses de Glòria (l’únic suau és el nom del temporal, fruit de l’emergència climàtica que vivim). Si no sabem com estan els ajuts públics per als efectes de l’incendi de l’estiu passat (només coneixem que la solidaritat ha anat molt bé), i els alcaldes dels aiguats de l’octubre al Camp de Tarragona estan indignats amb el govern espanyol per què encara no han rebut els ajuts promesos (no així altres indrets d’Espanya, la qual cosa potser és reflex de què ja no ens hi consideren, d’espanyols).

A l’Ebre i al Delta fa anys que clamem per unes mesures per garantir el futur, amb els sediments necessaris. Ara la CHE diu que estudia fórmules per mobilitzar aquests sediments dels embassament cap al Delta, però adverteixen que té un cost… Resulta ofensiu contrastar-ho amb els beneficis escandalosos dels principals bancs: solament enguany més de 12.000 milions entre el Sabadell, BBVA, Caixabank i Santander. Una cinquena part del que vam pagar els ciutadans per rescatar la banca, que segons va mentir el president del govern espanyol no costaria res, i que ara el Tribunal de Comptes no li reclama cap responsabilitat per aquest lladronici. Ara bé, només amb els tres fitxatges del Barça al mercat d’hivern es podrien disposar de 40 milions per arreglar les destrosses del Glòria.

Vist tot això, encara que ja ha passat, haurem de seguir cridant “Sant Antoni mos guardo”, com fan a Ascó.

Emprenem positivament el futur veient la unitat d’acció de les Cambres de Comerç de la demarcació per tirar endavant la regió del Coneixement. Potser una de les primeres reclamacions haurà de ser fer costat a la plataforma de trens dignes. 

De moment hi ha un actiu que aporta les Terres de l’Ebre, des de la Universitat: les eines per reforçar l’estat d’ànim de les persones (principalment dones) que s’encarreguen de cuidar malalts crònics.

Vista la nefasta gestió dels governants (en els mandats de Mariano Rajoy el deute públic espanyol va passar del 70,5% l’any 2011 al 98,98% del PIB el 2016), i amb les dilacions en tantes coses, potser si que ens abandonem als xinesos que saben com respondre a les emergències. Al cap i a la fi els xinos tenen de l’ordre d’una quarta part del deute espanyol, i pel que fa a la democràcia també hi ha semblances amb la que hi ha a l’estat espanyol, amb presos polítics i judicis farsa.

Periodista.