Ara farà unes setmanes vaig donar una classe als alumnes de Formació Professional del segon curs de cicle de Soldadura i Caldereria sobre la utilitat dels gasos dins al món de la soldadura. Els comentava la necessitat d’utilitzar gasos inerts com ara l’Argó, el Corgó15, per protegir la soldadura de l’Oxigen. També, a la mateixa introducció els parlava de la Soldadura Oxiacetilènica on la combinació de l’Oxigen industrial i l’Acetilè ha estat molt utilitzada per la unió de materials fèrrics. Després de fer-los la corresponent explicació de la reacció química que s’obté a l’afegir aigua sobre el carbur de calci els vaig donar feina per a casa. Preguntar als seus progenitors si coneixien les llums de carbur o com diem al terreno “Carburo”.

A la setmana següent la sorpresa va ser meva al fer-los exposar les respostes que els seus ascendents els havien contat.

-Sisco, a mí m’ha explicat la meua iaia que quan era petita tenien a casa llums de Carburo al menjador i la cuina. També una al carro i l’altra a la bicicleta abans d’utilitzar la dinamo.

-Profe, a mi la meua que viu al Delta me va explicar que tenien uns canons per espantar les aus de l’arròs que anaven en Carburo.

Però també em va explicar que per baixar la febre et posaven al front mocadors de roba amerat en aigua i vinagre, o que quan estaven malalts els donaven Aigua del Carmen. Que no hi havien supermercats i que la matança del porc els donava menjar per tot l’any. Ahhh!!! I res de nevera. A la sal o submergit baix la tina de l’oli.

-A pos a mi me va explicar el meu iaio que tampoc tenien vàter i que anaven a la comuna i tenien paper de diari per netejar-se. Que no va ser fins que ell va ser més grandet que van començar a comprar paper higiènic “Elefante”. No era blanc, era d’un color marró i molt aspre.

-Vatros sabeu el perquè diem estirar la cadena si només hi ha un polsador a la cisterna del bater? Va preguntar un altre alumne.

I així van narrar anècdotes i vivències explicades en primera persona per aquelles mateixes persones que havien criat i fet grans als meus alumnes. I en quin entusiasme ho explicaven, cadascú volia millorar l’anterior.

Iaios, iaies, sou gent en uns coneixements únics. No deixeu de contar als vostres nets i netes com vau passar la vostra infància, joventut i com viviu el vostre present. És molt enriquidor per al jovent i segur que en un futur quan es facin grans us recordaran per aquestes anècdotes.

Professor de Formació Professional.