Aquesta setmana, com ja ve sent habitual, estem tots una mica trasbalsats pels esdeveniments en la política del nostre país. Avui és dimecres 29 de gener, a saber en dissabte 1 de febrer quan llegiu aquest article que haurà passat?. Personalment estic bastant capficada, “despistada”, amoïnada, i no sé quants adjectius més podria dir, pel que estic veient i escoltant els darrers dos dies de la mà dels polítics de casa nostra.

Dilluns al Parlament es viu una situació al meu entendre bastant trista, una situació conseqüència en certa manera dels efectes de tota la maniobra del Deep State, o estat profund, sobre les accions dels polítics i sobre la trajectòria de les institucions. Els ciutadans, que majoritàriament estem implicats d’una o altra manera en el moment històric que estem vivint a Catalunya des de ja fa més de dos anys, ens quedem desconcertats al veure com els dos partits que formen el nostre govern es comporten. Veure com Esquerra i Junts per Catalunya estant sent, sense voler-ho, captius dels efectes d’aquest estat profund que condiciona, ho vulguem o no, totalment la política catalana.

Entenc que no ha de ser gens fàcil gestionar la situació actual, segur que, des de dintre estant, tot és molt més complicat del que hom pot semblar des del sofà de casa, seguríssim!. Però dit això, cadascú tenim unes responsabilitats. Jo no me’n puc estar de sentir un gran respecte per les institucions catalanes i especialment pel seu màxim representant, el President de la Generalitat de Catalunya. Em costa molt entendre i acceptar que a partir de les maniobres de l’estat profund, a partir d’una Junta Electoral Central, o d’un Tribunal Suprem o el que sigui… s’hagi d’acceptar el retirar l’acta de Diputat al President del nostre país per un fet com el de tenir una pancarta reclamant llibertat. Em costa i molt acceptar això.

D’altra banda, el President del Parlament de Catalunya, amb la lícita finalitat de preservar la institució, assumeix i aplica “la decisió” que li arriba des de Madrid, originada a la JEC i ratificada pel Tribunal Suprem de “treure” l’acta de Diputat al President.

La clau és que el President de la Generalitat pertany a un dels partits de la coalició de Govern, Junts per Catalunya, i com és totalment lògic, els companys diputats del seu partir s’arrenglen amb ell i li mostren totalment el seu suport fins al punt de què, si ell no pot votar els altres també s’hi neguen. El President del Parlament pertany a l’altre partit al Govern, Esquerra Republicana, i com és lògic, representa la seva posició al respecte. Tots poden tenir els seus arguments, tos poden justificar les seves accions, però la veritat és que les conseqüències d’aquesta divergència no crec que siguin positives per al nostre país ni que molts ciutadans les puguem entendre.

Afegir a aquest “sarau”, la vivència de dimarts amb tots els consellers presos declarant al Parlament. Destacar només al Vicepresident Junqueras, parlant del Deep State, evidenciant la seva existència i la profunditat i magnitud dels seus efectes. Si us plau, polítics, sigueu-ne tots conscients. I, en darrer lloc, destacar des de l’emoció també les declaracions del Conseller Rull demanant als companys Parlamentaris que si us plau, trobin la manera d’anar tots a una i no generar situacions com la del dilluns.

I jo , des de la meva humilitat, a tots plegats us demano que no deixem guanyar a l’estat profund. Amb tota la complexitat de la situació, i si voleu des de la meva ingenuïtat, intentem anar units i generar una força potent per a aconseguir vèncer a aquest poder profund i fosc que a hores d’ara sembla que es el que determina la nostra política.

Gràcies a tots els que esteu a primera línia, entenc que no ho teniu gens fàcil.

Psicòloga.