Fa uns dies vaig tenir ocasió de conversar amb la tècnica en etnologia del Museu de les Terres de l’Ebre, Carme Queralt, sobre les joguines del nostres iaios. De fet, aquest és el títol d’una exposició-taller itinerant, molt recomanable i que s’ha pogut veure a diferents poblacions de les nostres terres. És una exposició que atansa a la població infantil allò que feien els nostres iaios i reves-iaios per poder jugar i com s’entretenien amb coses molt bàsiques i amb materials que tothom tenia a l’abast. La majoria de joguines eren fetes d’objectes de reciclatge, per tant no representaven un cost econòmic però resultaven molt divertides i entretingudes igualment. Començant pel fet mateix de construir-les. Es podia jugar individualment o amb grup i no cal ni dir que l’habilitat manual era important.

Partim de la base que fa anys, el temps per a jugar era curt ja que l’edat per iniciar-se en alguns treballs era molt primerenca. Se jugava al carrer sempre. I la majoria d’economies familiars no es podien permetre segons quins despeses. Així, en la majoria de casos els mateixos xiquets es feien els seus propis joguets. Així n’hi havia fets amb ossos, com ara figuretes. Si un cadup o un tupí es trencava, cap problema: els trossos de terrissa s’usarien, per exemple, com a fitxes per al “tello” o per tombar la pila. També els vegetals podien donar molt de joc. Amb fulles de canya es podien fer barquets, amb les tiges d’algunes branques se feien petits arcs i fletxes, amb els aglans es feien barallugues i si buidaves una síndria et quedava un fantàstic fanalet. Igualment alguns pinyols servien per jugar a alguna cosa. Es veu que les tabernes o cafès de l’època eren lloc interessants per als menuts, ja que es podien aconseguir xapes, que igualment eren reciclades per al joc infantil. O els mateixos naips dels adults, quan ja estaven molt gastats, es convertien en “patacons” (allò que ara en diuen tazos). Amb trossos de naips també es podien fer petits mobles, com ara cadires, i un simple tros de paper es convertia en un volador, en un paracaigudes o fins i tot en un “petador”. De les soles velles de sabata sortien magnifiques fitxes per jugar a l’avió. I de les llaunes buides de sardina acabaria elaborant-se un cotxe o fins i tot un trenet. A les caixes de mistos també se’ls donava algun ús … Els tornillos que es rebutjaven després de reparar la via del tren, es convertien ràpidament amb l’objecte perfecte per tirar a les birles de fusta. Les petxines de la platja, rajoles trencades, les capses buides o les llaunes que no aprofitaven també eren materials molt desitjats.

Però no només els xiquets i xiquetes es fabricaven els seus propis joguets. També els adults en feien per a la mainada. El pare, amb el seu ganivet a la ma, era capaç de fer-ne algun. Però eren els artesans els que solien elaborar la rèplica infantil i petita dels mateixos estris que feien per als adults. Així, els granerers feien petites graneres; els terrissers feien olletes i obreta en petit, per a jugar; els que treballaven amb metalls, com ara la llauna, també feien obreta o xiulets; els que treballaven la pell, elaboraven petits timbals o simbombes per Nadal. Eren igualment els adults els qui ensenyaven a jugar a certs jocs com el parxís, les dames o els escacs, per als que també amb molt d’enginy s’havien de fabricar les fitxes o peces.

Per sexes els jocs i els joguets canviaven. El rol de gènere era molt marcat. Hi havia xiquets que paraven paranys per caçar moixonets o feien guerres tirant-se pedres. En el cas de les xiquetes jugaven amb nines, jocs de fireta o a cosir i brodar. Era una manera d’iniciar-se per quan fora gran. Era freqüent que a casa les dones confeccionessin o haguessin de tallar o cosir. Encara que només foren els múltiples pedaços que duien la majoria de peces de roba. I eren les que cuinaven i tenien cura dels fills.

Com podem veure l’origen d’algunes d’aquestes joguines venen de molt antic. N’hi ha fins i tot de prehistòriques, del món egipci, grec o romà. També podem dir que són molt universals i els trobaríem idèntics a Europa, que a Àsia o Amèrica. Però les joguines industrials van arraconar aquests joguets tradicionals. De la mateixa manera que ara són les joguines tecnològiques les que han guanyat tota la preponderància.

Historiador i novel·lista