Per explicar un gran i complexa relat polític la millor forma de fer-ho és des de la distància amb una gran perspectiva i veure la història en la seva totalitat , i poder fer un article de manera objectiva sense ser part però aclaridora, imparcial i fidel a la bibliografia que ha generat, estic parlant del Procés.

Petita mostra bibliogràfica que ens deixa clar la mida del engany. 27 de maig de 2014: declaracions al diari Ara de Junqueras dient que es podrà proclamar la República com a molt tard el 2016. 16 de gener del 2015: els partits del procés posen data a la independència la primavera del 2016. 27 setembre 2015: eleccions catalanes, Artur Mas President diu al Nació Digital hem guanyat les eleccions els partits del Procés. El 6 de març del 2016: declaracions al diari Ara.cat de Carles Puigdemont, l’any 2019 ja no hi haurà eleccions municipals espanyoles a Catalunya. El 28 de novembre del 2016: Artur Mas reconeix en declaracions a E-Noticies que no han guanyat les eleccions. El 4 de maig del 2017: declaracions al diari E-Noticies de Marta Pascal coordinadora del PDCAT dient que Catalunya participarà a la propera Eurovisió. El 23 de febrer del 2018: declaracions a La Vanguardia de Neus Monte, la votació de l’1 d’octubre no era evidentment un referèndum. El 9 de juny del 2018: declaracions al Nacional.Cat de la consellera Ponsati, “estàvem jugant al pòquer i anàvem de farol”.El 14 de febrer del 2019: Joaquim Forn diu que la DUI no es va votar al parlament. El 9 d’abril del 2019: al diari Vilaweb, Joan Tarda diu que l’1 d’octubre no va ser un referèndum. El 13 de setembre del 2019: diari El Món, Marta Rovira diu “no sabem molt be com fer la independència”.

L’hemeroteca es tossuda i ens recorda tot allò que no haurien d’haver dit i que ara els passa factura, declaracions molt greus com que anaven de farol o no sabem com hem de fer la independència o encara més, que no era cap referèndum el que es va fer, es van riure de la ciutadania de Catalunya i el més trist és que encara ho estan fent. En la bibliografia queden demostrades les grans contradiccions entre els partits independentistes, en especial ERC i PDCAT que ens volen fer creure que hi ha una gran unitat d’acció però són presoners dels seu discurs i ara l’han de dur fins el final per fer creure a la ciutadania que tenen una convicció plena en aquest procés quan no és cert, l’únic que volen és poder tenir més vots que el contrari per fer realitat les seves aspiracions a la presidència de la Generalitat de Catalunya que volen tots dos. Aquests dos partits comparteixen el mateix vocabulari poble, nació, bandera amb la idea del referèndum i el més greu és que el que no compra aquest discurs no es demòcrata, ni català, segons els protagonistes. El relat fabricat en principi era una estratègia per tapar el 3% i els va anar molt be fins que hi va haver polítics de les mateixes formacions que se’l van creure i el van voler dur a la pràctica seguint l’engany per això no ha reeixit.

La declaració d’independència del Parlament del 27 va ser un total engany a la ciutadania de Catalunya tal com indiquen els documents de la sessió, es va llegir una cosa i se’n va votar una altra, el text del preàmbul sí que parlava de la DUI però el text aprovat no esmentava res de la independència. A més des de la mesa es va fer constar que no tenia efectivitat jurídica i els partits polítics favorables al procés PDCAT, ERC i CUP o entitats com ANC o Òmnium cultural varen ser responsables d’amagar als ciutadans de Catalunya aquest gran engany i perquè fos creïble varen ser els primers d’agafar el protagonisme en la gran manifestació de l’11 S i les següents. La resposta a l’encobriment és diferent entre els protagonistes però el que tenen en comú tots són els vots que volen de la ciutadania a qualsevol preu i sobretot constatar que el que no pensa com ells diuen que esta contra Catalunya, una fal·làcia més de tot el procés i si no comencen a dir la veritat a la ciutadania no hi haurà futur polític per aquest país.