Recordo obrir la porta i topar-me amb aquella barreja de sensacions. Com cada any a la mateixa hora i amb els mateixos de sempre. Un ritual que es repetia, que m’agradava i aquella olor impregnada a la roba de la que no te’n desfeies fins uns dies després. Olor de la bona, l’olor dels records, dels bons també.

Ja feia setmanes que ho tenia pensat. En silenci, amb aquella paciència i serenor que jo mai tindré, estava tot a punt a l’hora exacta. Com per art de màgia. Només havies d’arribar i seure a taula. Tot era bo, exquisit, testimoni de les hores de feina i xup xup que hi havia dedicat. Conversàvem de tot, o de res que recordi especialment. Però compartíem taula com si ho féssim cada dia, com quan era petita i saltava d’alegria quan em quedava a dinar amb ells.

I de sobte arriba el dia que et diuen que aquest any no hi serem tots. Que els avis ja no en tenen ganes, que la iaia ja no està per fer un sopar per a vint i que la nit de Nadal es quedaran a casa seva. Un raig de realitat. Que es fan grans. I que jo també. Que aquella sensació idílica es va esvaïnt amb el temps i que res serà com abans. Que la il·lusió d’ells per aquests dies ja no és la mateixa i la meva tampoc.

Les festes de Nadal ens serveixen per parar, per pensar i per plantejar-nos nous propòsits. Però sobretot per compartir. Ja sigui mirades, abraçades, olors o discussions. Perquè això és la família, encara que només sigui un cop l’any. I pensar que no tots tenen la mateixa sort que els meus avis ni la meva de tenir-los.

Enguany més de 175.000 persones passaran el Nadal soles a Catalunya. Són dades la Fundació Amics de la Gent Gran, que aquests dies organitza dinars perquè els avis sols s’hi sentin menys. Encara que sigui un cop l’any. Una situació que molts no volen, segurament la majoria. Perquè la solitud és un dels gran dèficits de la nostra societat. Ni la vol ningú ni la desitjo pels meus. Quan llegiu aquest article espero que encara us quedi una petita il·lusió. Encara que sigui aquest any.

Periodista i directora i presentdora del programa Ben Trobats de la Xarxa de Comunicació Local