Quan vols millorar allò que t’agrada, allò que vols, allò que et fa sentir bé, ho inclús aquells llocs o establiments que t’estimes, has de poder dir el que penses als propietaris per millorar-ho. És molt cruel, ineficient i danyí (inclús per a un mateix) no fer-ho, si alguna cosa no t’ha semblat bé.

Vivim en uns temps on ens omplim la boca de que tenim el dret i la llibertat d’expressió. Aquest dret l’hem d’usar, no només quan ens implica a nosaltres mateixos, sinó que també quan podem beneficiar o afavorir els altres, m’explico. És sempre molt convenient donar la nostra opinió en privat i educadament (no per les webs), als comerços, supermercats, restaurants, si alguna cosa no ens ha semblat bé abans de no tornar-hi més. Reconec que el més fàcil per a l’usuari és canviar de restaurant enlloc d’explicar-li al cuiner allò que no ens ha agradat. Està canviant constantment els nostres hàbits no ens fa millors, ni a nosaltres ni a l’establiment en qüestió. Canviar per canviar, sense analitzar quines han segut les causes, ni sense saber si el ‘nou’ lloc complirà les nostres expectatives és encertat. Molts cops, és un; sortim del foc per caure a les brases.

Si fem l’exercici d’empatitzar amb l’altra banda, ho entendrem molt millor. Imagineu per un moment que un client/a que fa molt temps que usa els vostres serveis o consumeix al vostre establiment deixa de fer-ho sense cap motiu aparent, segur que us apareixeran un mar de preguntes, veritat? Tals com: Perquè ho ha fet? Què li he pogut fer o dir que l’hagi pogut ofendre? Els preus que tinc són alts? La qualitat és baixa?…

Sempre que un client dona o fa arribar una crítica constructiva i argumentada a la direcció, aquesta és molt ben rebuda. I el que és millor, fa millorar el servei fins al punt que, poder no hagis de canviar de lloc. No sóc sociòleg, ni pretenc jugar a ser-ho, però m’atreveixo a dir que, el fet de canviar de lloc o servei que venim des de fa temps consumint, sense donar cap explicació, és com fer abús de poder com a consumidor. Pel simple fer de sentir-nos poderosos, ho fem per tal de ‘castigar’ el negoci de l’altre. I de vegades, també ho fem pensant que no sigui cosa que es faci massa ric, gràcies als nostres diners.
La competència lleial és bona i necessària. Tot i així, com a consumidor tenim deures morals (no obligats per llei) que hauríem d’usar per contribuir a millorar els altres i els nostres hàbits de consum actuals.

Autor: