Encara amb els ulls posats al 25N, i els pensaments en totes les agressions quotidianes que les dones patim anomenades MICROmasclismes, vull tornar a parlar de com vestim i ens vestim. De fet, estic segura que entre els abrigalls, les costures, els bordats i les punyetes, s’amaga un món de classisme i discriminació.

Confesso que una de les primeres fascinacions que he tingut en aquesta vida ha estat al voltant de la roba. Recordo la mare planxant i l’olor del vapor que s’escampava pel menjador mentre, de tant en tant, es sentia el soroll de xuf, xuf. Ella estava dreta, davant de la taula de planxar, que havia desplegat al menjador i amb la planxa a la mà, feia màgia amb una roba que, en passar aquell aparell metàl·lic, de cop, s’allisava. I allà, damunt de la cadira, prop d’ella, les camises del pare acabades de rentar en una panera i, sobre la taula del menjador, la panera de vímet amb la roba ja planxada, una a una, ratlles a ratlles, colors pastel i blaus cels, feien una muntanyeta d’aromes de suavitzant.

Aquelles camises, les de treballar, les del coll que amagaven la corbata, em fascinaven. Jo en volia tenir moltes quan fos gran, però, llavors, va arribar l’adolescència. I les meves camises no eren camises, havien de ser bruses. Unes bruses que, sovint, es cordaven pel darrera. Igual que els sostenidors o alguns vestits i faldilles. Tampoc els pantalons eren pantalons. A més, les seves butxaques eren diminutes i no servien ni per a portar les claus.

Han passat els anys i continuo adonant-me que les dones, de vegades, hem de fer contorsions impossibles per cordar-nos la roba. Potser, per això, demanem ajuda per vestir-nos o cordar el collar o, fins i tot, el braçalet, el biquini… Aquestes contorsions i aquest demanar ajuda perquè no em puc cordar el… em fa qüestionar si això ens fa més o menys independents i si, d’aquesta manera, ens podem sentir autosuficients. Mentre el records de vapor i les camises planxades del pare s’amunteguen en la memòria, com si fossin un present absent, em roman la pregunta i tu, com et cordes la camisa?

Pintora i psicòloga, amb ulls inquiets aprenent de la vida…