El 17 de novembre és el Dia Mundial del Prematur. La celebració d’aquest dia és l’excusa perfecta per mi per escriure aquí. Tingueu en compte que és el meu primer escrit i, tot i que és un apartat d’opinió i reflexió, és inevitable centrar-me en la meva història.
No puc parlar de prematuritat, sense passar pel recorregut de l’embaràs. Quan et quedes embarassada, crec que és una de les últimes coses que et planteges. En el meu cas, en veure les dues ratlletes al test, em vaig quedar en xoc i l’alegria va ser immensa. Els primers mesos anava en peus de plom perquè tot és nou, el fetus està formant-se i no vols arriscar-te. A partir dels 3 mesos ja vaig començar a estar tranquil·la, ho explicava a tothom i començava a veure com la panxeta creixia. El meu problema va arribar a la setmana 19 amb la paraula més escrita al meu whatsapp des de llavors: contraccions.

La paraula contraccions va anar acompanyada d’altres com: amniocentesi, pessari, coll de l’úter, bossa, sagnat, pèrdues, pressió sanguínia, infecció, febre, risc de part prematur, cesària, pes del nadó, moviments fetals… paraules que ni existien al vocabulari quan només et plantejaves saber: serà xiquet o xiqueta?

Mares que us són familiars alguna de les paraules anteriors, tots els meus respectes i admiració. El cap dóna moltes voltes quan estàs 24 hores al llit, tens mil dubtes i mil preguntes; les paraules et ressonen i la incertesa i la temor s’apoderen de tu.

Remeis? Solucions? Paciència, força i acceptació. L’hospital, el seu personal -pediatria, infermeria, auxiliars, llevadores, zeladors, neteja, ginecologia- i l’Associació Som Prematurs passen a ser part del teu dia a dia i de tu. Valora’t, mira el camí que portes fet, posa’t metes curtes, aparta pensaments negatius.

Em queda valorar el que va després del part. Quan tens un fill molt prematur, en la majoria de casos, l’infant es queda ingressat a l’hospital i la mare i el pare tornen a casa. Et deixes un trosset teu allí… ple de tubs, cables, màquines… Són menuts però enormes lluitadors des del moment que naixen.

Em deixareu fer, ja per acabar, una menció especial als meus amics, companys de feina, coneguts… i sobretot la família i la parella, el futur papa és un pilar bàsic en tota aquesta història.

Pares, mares i prematurs: ENDAVANT!

Veïna d’Amposta