No sóc politòloga ni aficionada a fer lectures electorals, però avui toca parlar de les eleccions, faré tard tot esperant els resultats. Mentrestant a TV3 s’inicia el programa especial i jo començo aquest article amb la clara convicció que sigui quin sigui el resultat cal democratitzar la democràcia, mots que va pronunciar el filòsof i activista iranià Ramin Jahanbergloo, autor de l’assaig (pendent de llegir) L’obligació moral de desobeir, entrevistat per Xavier Grasset al Més 324 i que us recomano d’escoltar.
Durant l’entrevista es parla de Jordi Cuixat, “presoner de l’esperança”, i a partir d’aquí de la necessitat que els líders polítics siguin líders morals, de manera que quan els mirem veiem en ells una legitimitat, cosa que sovint no passa i de la necessitat d’una societat madura, capaç de fer acció política per engrandir la democràcia i, així, evitar que la democràcia es converteixi en tirania (si fem una mirada a la història trobarem exemples, el més contundent, el de la pujada al poder de Hitler). Això ens porta a la necessitat de revalorar l’ètica a la política, la necessitat de sentir-nos ciutadania, de sentir que sabem viure i crear junts i això que diu el filòsof és que cal una societat empoderada. Jo crec que anem pel bon camí.
El que tinc clar és que el sistema “democràtic” hereu del règim del 78 està en crisi i la ruptura amb aquest règim va molt més enllà del resultat electoral, també va de manca de cultura democràtica. Es trenca el dualisme i la capacitat de pactar es fa evident, hi haurà cultura del pacte o ens abocaran a unes noves eleccions? En portem quatre en quatre anys.
Aquestes han tornat a ser unes eleccions excepcionals, amb presses polítiques, exiliades i represaliades, a hores d’ara, ja sabem que l’extrema dreta passa a ser tercera força política a Espanya, terrible i molt preocupant per la pèrdua de llibertats que pot representar, així que la dita és clara, al feixisme se’l combat. Aquest és el resultat d’aquesta convocatòria d’eleccions, de l’exhumació de Franco i de l’ambició fracassada de Pedro Sánchez i de la blanquejada que se li ha fet a Vox. Esperem un cordó sanitari que els impedeixi seguir avançant. A Catalunya, resultats ben diferents, guanya clarament l’independentisme, la CUP per primera vegada entra al congrés dels diputats. Potser tindrem eleccions autonòmiques aviat?
El resultat electoral té diverses lectures, qui suma amb qui per poder governar a Espanya, la veritat, no m’interessa especular, allò que s’esdevingui no ens farà avançar en la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya; el que sí que m’importa és el poder de la gent, la força de la gent, a més feixisme més lluita, dilluns tsunami!
Ah! I “hasta luego Lucas!”