Ha arribat l’octubre, un mes de mals presagis i esperits exhaltats.
Sobtats canvis de temps, vent o pluja que em pica el cap;
i el més tràgic….
ni la meva mare sap com estaré avui de malhumorat

S’ha acabat l’estiu de cop, he de trobar la roba de l’hivern passat
Res m’agrada, està tot antiquat i molt encartronat
Però arriba un punt màgic…
Recupero aquella jaqueta tant xula, i vaja………. resulta que té un forat

Quina ràbia, res surt bé, deu ser cosa del mal temps
Pregunto a familiars i amics, i tots diuen el mateix
No et preocupis, no estàs gafat, octubre i novembre mai son els millor moments
I llavors em pregunto… això continuarà en escreix?

Ha d’haver-hi alguna manera, com a mínim de saber,
Quan s’acabarà aquest mal rotllo tant potent?
Pregunto i torno a preguntar
I al final … ja està, ja ho he descobert …. això s’acabarà en anar a votar

I de repent reflexiono: com reaccionarà la gent?
Si tothom està tant emprenyat, quina serà la reacció primària en aquest moment?
Me’n vaig a dormir amb aquesta pregunta al cap
I quan em llevo la resposta es clara, el poble votarà amb una ràbia ingent

Sense cap mena de sentit i per pura casualitat
al dia següent em trobo amb qui era un conegudíssim polític al seu moment
Parlant de les seves previsions electorals, em diu: Sánchez l’ha cagat
Perquè? Li pregunto. Doncs per que en aquesta època de l’any tothom està emprenyat

Tot el que no sigui votar a l’estiu o al nadal és un perill imminent
Ja li va passar a Suárez a l’octubre del 82 i a González al març del 96
També al PSOE al novembre del 2011
Com pot ser que no ho hagin vist ? Que no els hi hagi vingut a la ment?

L’estratègia política pura té aquestes coses
Resulta que vols fer carambola en tot allò de lo més complicat
Et poses a calcular un munt de coses
i de repent, allò de lo més senzill… et porta al forat

Atenció senyor Sánchez, la loteria toca una vegada
i a vostè ja li va tocar una autèntica milionada
i un cop ja t’ha tocat
si tornes a jugar, el més probable es que donis una entrompeçada

Advocat.