La setmana que hem deixat enrere ha estat marcada per una reacció molt intensa, i sense precedents, en l’àmbit social i polític com a resposta a la sentència del judici de l’1-O. Dilluns es coneixia que es condemna una generació de polítics electes a un segle de presó, i el mateix dia molta gent sortia al carrer per mostrar el seu rebuig a una decisió judicial clarament desproporcionada, que situa el Tribunal Suprem com un òrgan que ja mai més gaudirà del prestigi transversal que ha tingut durant més de 40 anys de democràcia.

Els alts magistrats han establert jurisprudència, entrant en un terreny que mai s’havia explorat, i han acabat fent de polítics-justiciers. Probablement igual com va passar a la revolució de maig de 1968, s’entra en una nova fase que ens obre a un nou món desconegut, on la gent jove d’entre 15 i 30 anys buscarà el seu futur fora de les estructures d’un status quo liderats per una família reial borbònica extemporània. El que ha començat a passar en cap cas ajuda a calmar les relacions entre l’independentisme i l’estat espanyol, però el que acabarà esdevenint va ja molt més enllà d’això.

En aquest context de canvi profund, les Terres de l’Ebre no ha estat una excepció i la reacció de bona part de la ciutadania ha estat enèrgica i contundent, i al mateix temps pacífica i respectuosa. Hem viscut grans concentracions i manifestacions, talls de carretera i nombrosos actes reivindicatius promoguts per les diferents entitats sobiranistes i partits polítics. Uns partits que, per cert,  mostren clars símptomes de descapitalització i manca de lideratge, fins al punt que és un anònim Tsunami Democràtic qui ha conduït la gent d’entrada.

Cal lamentar i rebutjar amb fermesa els incidents violents que s’han produït en algunes grans ciutats catalanes, sigui Barcelona o Tarragona. Però no podem oblidar que la gran majoria de la població catalana, independentista o no, segueix exercint el seu dret a la protesta i a la desobediència de forma pacífica, democràtica i exemplar. Seria injust que el comportament condemnable d’una petita part de la ciutadania emmascari l’esperit democràtic de les mobilitzacions a Catalunya que any rere any s’han anat produint.

També és censurable la mala actuació d’una part de la Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra, tal com han pogut corroborar molts dels periodistes que han seguit les protestes. Hem tornat a viure el drama de l’ús de pilotes de goma, prohibides pel Parlament de Catalunya, la persecució pels carrers de persones alienes a les protestes violentes, i l’agressió i fins i tot la detenció de companys periodistes perfectament identificats i acreditats. Esperem que aquestes conductes no quedin impunes.

L’Ebre ha reaccionat socialment, i també s’ha produït una reacció política de primer nivell, amb l’acte de Xerta seguit per més del 90% dels càrrecs institucionals del territori, més del doble que el front institucional que es va crear amb els correbous. Però aquest és només un primer pas. Cal que la classe política, de veritat, aparqui durant una bona temporada la seva lluita partidista a curt termini, perquè el temps que vivim i el que ens tocarà viure a partir d’ara ho fa necessari.

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.