Saber que aquest article el llegiu dilluns n’ha condicionat la temàtica, ara, em ve al pensament la consigna que Manuel de Pedrolo escriu al seu llibre Acte de violència: “És molt senzill: quedeu-vos tots a casa.” La novel·la, redactada l’any 1961, premiada amb el Prudenci Bertrana el 1968, censurada pel franquisme, no es publicà fins l’any 1975. Aquesta consigna apareix de manera anònima en una ciutat on mana un dictador, tothom la fa seva i els carrers es buiden, ningú no va a treballar, ni a l’escola, cessen totes les activitats: “Un alçament col·lectiu sembla possible sense vessament de sang”. Pedrolo ja ho escrivia fa 58 anys i ara Jordi Cuixart ens ho torna a dir: “Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret”.
Avui la consigna és diferent, és molt senzill: sortim tots de casa! I això no és una novel·la utòpica, és el present històric que ens toca de viure. La mobilització en totes les seves formes pacífiques i no violentes és vital per tal de recuperar les llibertats perdudes, les nostres i les de les persones empresonades, unes amb la sentència ja a sobre, d’altres, les detingudes el 23 de setembre, amb tots els drets vulnerats, les exiliades i tantíssimes d’investigades i d’imputades. La repressió no ens ha de fer temor, perquè és quan no tenim temor que guanyem, així van ser els nostres 1 i 3 d’octubre del 2017.
Ens hem de mobilitzar per posar en pràctica un dret fonamental que és la desobediència civil pacífica i ho podem fer de maneres molt diverses, Gene Sharp en va fer una extensíssima llista recollint accions d’arreu del món, imaginació al poder! Podeu trobar el llibre original de Sharp ( referent internacional de l’acció no violenta ) a http://www.aeinstein.org . Cal seguir les consignes, cal anar acompanyades, cal que ens cuidem molt i pensem en allò de juntes som més fortes.
Les accions que aquests dies i els que facin falta durem a terme no són violentes, hi haurà qui, des del sofà de casa potser es preguntarà que amb això no aconseguim l’objectiu final que és la independència, però des del sofà de casa connectat a Twitter tampoc. Tot el que farem és, a més de donar resposta a una sentència injusta, per defensar-nos juntes de la repressió, per denunciar l’Estat espanyol que criminalitza la dissidència i l’exercici dels drets fonamentals, per seguir juntes cap a l’objectiu a assolir, pas a pas. Per arribar-hi cal instruir-nos, mobilitzar-nos i organitzar-nos per obrir esquerdes allí on semblava que mai no podríem obrir-les.