Les estadístiques de recaptació dels impostos, com les del IRPF (el famós impost sobre la renda), poden oferir pistes sobre l’evolució econòmica de la població, no a partir d’estadístiques agregades, sinó a través de la declaració “exacta” dels ingressos de les famílies e individus. Esperaríem que, d’aquesta manera, poguéssim tenir un coneixement més directe sobre la capacitat econòmica de la població i, per tant, del seu nivell de vida. En aquest cas, i si considerem la base imposable del IRPF per declarant com a indicador, i avaluem la situació comparada del territori, es confirmen patrons  que tradicionalment obtenim a partir de l’anàlisi macromagnituds, com és el cas del PIB.

En primer lloc, les rendes “declarades” al territori són inferiors a la mitjana catalana (a l’exercici del 2016, darrer disponible), de fet, un 72% de la mitjana (cap novetat); en segon lloc, les rendes es recuperen al territori clarament des de 2014, però aquesta recuperació no ho ha estat tant com l’experimentada a tot Catalunya (menys contents). De fet, la base imposable per declarant a l’Ebre al 2011 era el 74% de la catalana. Alguns diran que, clar, ens estem comparant amb Catalunya, que ve molt determinada pel que succeeix a Barcelona i la seva perifèria. Val, doncs, fem la comparació amb un altra àmbit més homogeni amb nosaltres, com el de les Terres de Ponent. Si ho fem es veu que, un, l’Ebre està pitjor (té una renda declarada per càpita un 12% inferior a la de Ponent) i, dos, aquesta distància també ha augmentat als darrers anys. Però, i seguim amb els peròs, podria haver-hi una justificació estadística en aquesta situació de territori: l’ocultació fiscal diferencial.

El professor Jordi Sardà, expert reconegut en l’estimació de l’economia submergida a tot Espanya i actual director del Campus de les Terres de l’Ebre ve dient que, en efecte, factors com el pes dels autònoms o de sectors com l’agricultura, construcció i certs serveis poden estar, en part, al darrera d’una economia submergida més voluminosa a nivell global. Ho compro. Si continuem amb el raonament, hauríem d’esperar, doncs, que, si fóssim capaços de comptabilitzar aquestes activitats d’una manera raonable i suficientment rigorosa, possiblement el pes econòmic real de les Terres de  l’Ebre seria més important del que ens diuen les xifres oficials. A més a més, podríem també incloure, com a factor addicional rellevant per millorar les coses, un nivell de preus inferior.  No obstant, també és raonable pensar que en termes dinàmics (patrons temporals), i en un entorn global de creixement, l’error final de les xifres no sigui tant rellevant. Per tant, semblaria confirmar-se una recuperació econòmica inferior des de 2014. Notícies agredolces.

Catedràtic d’Economia i director del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili.