Segons llegeixo a Wikipedia “a recer del Mediterrani, les seixanta platges de sorra fina i daurada que trobareu entre Cunit i l’Hospitalet de l’Infant conformen la façana marítima de la Costa Daurada, un ric territori que s’endinsa cap a l’interior, ben bé d’est a oest, fins a arribar a les muntanyes del prelitoral. Les comarques del Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i també l’Alt Camp, s’apleguen en una demarcació d’una gran bellesa paisatgística, amb un ric patrimoni cultural i social fruit de la seva història, a causa de la confluència i el mestissatge cultural que s’hi ha viscut al llarg de mil·lennis.”

D’Hospitalet cap avall, amb la frontera històrica del Coll de Balaguer, comença un altre territori, el que avui anomenem Terres de l’Ebre i -en conseqüència- la Costa de l’Ebre. Un nom més aviat modern, per diferenciar les dues realitats territorials, ja que anys enrere recordo que la Costa Daurada englobava també les nostres comarques.

El que segurament no sap la majoria de gent, és l’origen d’aquesta nomenclatura: d’on surt el nom Costa Daurada i quin territori englobava. I us he de dir que és ben insòlit. Resulta que l’any 1958, un grup de rapitencs van crear una publicació que pretenia presentar l’oferta turística, les festes d’estiu i els serveis de la zona costanera que anava des de La Ràpita fins a Peníscola. Així, es van editar uns magnífics fulls que contenien tota aquesta informació de les poblacions d’Amposta, La Ràpita, Alcanar i Les Cases, Vinaròs, Benicarló i Peníscola. La “mare del nom” va ser Teresa Andrés Castellà i el màxim impulsor d’aquella idea Inocente Dassoy Fabregat. Cal dir que van ser moltes altres persones les que van col·laborar i participar del projecte. La publicació va tenir una vida molt curta. De fet només se’n van editar els de l’any 1958 i 1959. La portada era a color i a l’interior, amb moltes fotografies hi havia els programes de les festes dels pobles, articles d’història, de serveis, retalls breus, plànols, publicitat … En la primera editorial es podia llegir: “desitgem que el fullet Costa Dorada sigui el símbol de l’amistosa salutació, acollidora i cordial, que les habitants d’aquestes hospitalàries ciutats envien als que vénen a compartir amb nosaltres les delícies de nostra temporada estival. Volem que serveixi d’abraçada efusiva …”
Des de fa anys, aquella Costa Daurada va ser transformada i absorbida per altres territoris. Avui en dia, com llegim a Wikipedia, designa el tram de costa comprés entre Hospitalet i Cunit. I els pobles que originàriament en formaven part pertanyen a altres denominacions, com són Costa de l’Ebre (Amposta, La Ràpita i Alcanar) o Costa de l’Azahar (Vinaròs, Benicarló i Peníscola).

No obstant el que portem dit, el que cal preguntar-nos és en quin moment i sota quines premisses hom va decidir “apropiar-se” d’aquest nom i aplicar-lo nord enllà? I encara més: quina és la marca d’èxit actualment i quin posicionament tenen els noms a les xarxes?

No em desagrada en absolut dir que nosaltres som la “Costa de l’Ebre”. Però és de justícia reconèixer que el nom que utilitzen una mica més amunt va ser creat al sud, concretament a La Ràpita, i que almenys com a “ganxo” ha funcionat. I parlem d’abans de l’expansió de les petroquímiques, del boom de Salou i Vila-seca, abans de Port Aventura i abans de no sé quantes coses més. Per cert, qui no s’acabi de creure aquesta història ho té fàcil. A l’Arxiu Municipal de La Ràpita li podran donar més detalls.

Historiador i novel·lista