Us he de dir que, en general, mai m’ha agradat massa seguir la tendència de celebrar aniversaris de xifres rodones per promoure l’obra d’alguns artistes a qui, en molts casos, no els fa molta falta. No cal ser molt viu per intuir que darrere d’aquestes campanyes de màrqueting se’n surten beneficiats uns pocs molt ben posicionats dins del sector de la cultura.

En canvi, sí que ho veig útil –encara que això es podria fer sense tindre en compte les xifres dels anys– quan aquest reconeixement beneficia als artistes directament (ningú viu de l’aire) o indirectament mitjançant la difusió de les seves obres que pel motiu que fos no ha transcendit malgrat la seva rellevància.

A les nostres terres hi ha molts artistes que mereixerien una major divulgació (i més continuada) de la seva obra. Avui m’aturaré en la figura del mestre Ventas que, tot i que va gaudir de reconeixement en vida per el destacat de la seva producció musical, penso que no aprofitem prou el llegat que ens va deixar.

Podeu llegir molt sobre Adolf Ventas Rodríguez (Amposta, 31/01/1919 – Barcelona, 02/02/2014) als llibres “Adolfo Ventas. Su vida, su música y el saxofón” d’Israel Mira i Montserrat Soriano-Montagut (Rivera Editores, València, 2003) i “El saxofon en España (1850-2000)” de Miguel Asensio Segarra (Gerüst Creaciones S.L., 2012), entre molts d’altres. De fet, la seva extensa i intensa vida donaria per fer un bon guió per a una pel·lícula hollywoodiana o una minisèrie d’internet i estic segur que tindria tant d’èxit com d’altres que s’han fet sobre música i músics.

Pràcticament, l’any 2019 va començar amb un homenatge a Amposta amb concerts i conferències (continuant a l’estiu al Delta Chamber Music Festival) en els quals es va fer la presentació oficial d’un ensemble (orquestra o grup) de saxos que fa honor al seu nom: VentSax. Una gran iniciativa per difondre la seva música original i arranjada i la d’altres compositors i a qui desitjo una llarga trajectòria i molts concerts.

El rellevant del mestre Ventas no va ser només la dignificació de l’ensenyament clàssic del saxòfon als conservatoris, renovant la tècnica i la metodologia que existia fins als anys ’60 i creant inclús els seus propis mètodes, de plena vigència encara avui dia a diversos països. La seva inquietud el va portar a ampliar el repertori de l’instrument arranjant i component obres per a saxo en diferents formacions (també per a banda de música!) i és en la seva obra original on sentim una música molt ben estructurada, ni massa moderna ni massa clàssica, amb unes melodies modals peculiars que barregen la gràcia de la música espanyola dels grans compositors de finals del S. XIX i principis del XX amb la subtilitat de la música francesa de mitjans del Segle XX. Una música brillant i virtuosa que pot arribar a ser profundament emotiva al mateix temps.

S’ha de difondre la seva música perquè Ventas no és només patrimoni ni dels saxofonistes ni dels ampostins.

Si volem que les Terres de l’Ebre sigui alguna cosa més que el paisatge bonic de Catalunya, hem de canviar la nostra actitud rondinaire i passar a l’acció. En l’àmbit cultural, podríem començar per reivindicar els artistes singulars de les nostres terres (que n’hi ha molts i de molt bons!) i exportar-los sense complexos.

El pròxim mes… més!

Professor al Conservatori i Escola de Música de la Diputació de Tarragona a Reus. Intèrpret especialitzat en el saxo baríton i la música contemporània, duu una intensa activitat concertística internacional.