Es parla de la recuperació econòmica com si haguéssim sortit de la gran crisis, però el que hi ha és una lleu recuperació que no arriba a tots els segments de població, aquesta petita recuperació ha eixugat una quarta part de la desigualtat que va provocar la crisi econòmica. Espanya és dels països que té les desigualtats més altes de la UE però no és l’únic, ja que la tendència és global i segons l’informe de l’ONG Oxfam aquesta gran crisi global de desigualtat és un reflex del fracàs del sistema econòmic actual. Amb tot, hi ha un segment de societat que pateix de manera més severa aquesta desigualtat, son els nens de famílies amb poder econòmic baix. Aquesta manca de recursos fa que tinguin més malalties, trastorns d’adaptació, conductes agressives, estrès i altres problemes que a manca de pressupost en els organismes oficials han d’estar atesos per organismes com la Creu Roja o altres ONG. Segons dades oficials de la Comptabilitat Nacional Anual d’Espanya la pobresa infantil que tenen és del 45% amb uns augments percentuals en els últims cinc anys de 9 punts i pujant, la causa directa és que la inversió en protecció social a les famílies la varen reduir en gairebé 12.000 milions d’euros. El percentatge del PIB que hi destina l’estat espanyol és del 25%.

L’Unicef ha donat un toc d’atenció a Espanya per la poca capacitat que han tingut per aturar la pobresa infantil, ja que m’entres alguns països han engrandit el pressupost, ella l’ha disminuït. Un de cada tres nens viu en risc de pobresa i això és hipotecar el futur del país segons l’ONG The Children aquestes són Línies vermelles que no es poden traspassar, ja que l’estat té l’obligació de garantir els drets d’aquests infants en risc d’exclusió social.

Les dades d’Espanya son terriblement negatives, però veiem les de Catalunya i son iguals o pitjors. Catalunya encapçala el rànquing d’Espanya en pobresa infantil. El govern de la Generalitat dedica el 0,9% del PIB a les polítiques d’infància, tenir en compte que el 19% de la població viu sota l’ombra’l de la pobresa que es dispara al 24% en la població infantil son dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Segons l’Oficina Europea d’Estadística el nombre de nens que viuen en llars d’exclusió social son de més de 170.000 la xifra més alta de totes les comunitats Espanyoles. Apuntar que la Generalitat no destina ni un euro a les guarderies públiques que han deixat en mans dels Ajuntaments.

Els sondeigs que ha fet el Centre d’Estudis d’Opinió que depèn de la Generalitat diu que els ciutadans consideren molt importants i prioritaris l’atur, l’Educació, l’accés a un habitatge digne, la precarietat laboral, la sanitat, les polítiques socials i l’economia. Només el 20% del total consideren que el problema més urgent és la relació Catalunya –Espanya son dades oficials de la Generalitat. Després de veure aquests resultats un es fa preguntes importants, com és possible que aquestes dades oficials no surtin amb mes als mitjans de comunicació per informar els ciutadans, perquè el gruix de partits polítics que dirigeixen ara mateix el país perquè no s’involucren més en la pobresa infantil i fan més aportacions als pressupostos, ja que la gestió que fan és totalment negativa per poder resoldre aquest problema, perquè les dades importants que consideren prioritaris els Catalans el govern en fa cas omís. El suposat paradís que ens estan vénen de la nova relació amb Espanya, cau pel seu propi pes amb dades oficials, ho consideren molt important prioritari només el 20%. Per tant treballem el dia a dia no ens mirem tant el melic i sobretot toquem de peus a terra pel benestar de tots els ciutadans.