Miro el cel i veig un avió travessant-lo reflectit als vidres de l’estació d’autobusos de Brussel·les. Dins l’edifici un home està gitat en un banc sense sabates. És un sense sostre, dormint en un banc de fusta de l’estació. Li miro els peus inflats i infectats, estan embolicats amb uns draps que algun dia foren blancs. Un policia se li acosta. Potser perquè és negre, potser perquè és un sense sostre. És un crim ser pobre?

Fora l’edifici quatre soldats. Pistola enfundada, fusell a la mà. Volen transmetre seguretat, però em fan por. A mi i a tothom. Estic contenta de tenir aparença de turista. El meu passaport d’europea em dóna privilegis. L’home del meu costat del bus l’han fet baixar. No tenia la raça correcta, la religió encertada, tampoc els papers. M’adono de l’estupidesa que, un sol paper, marqui tanta diferència entre les persones. Hem perdut el seny?

Tren de baixada de Montserrat a Barcelona. L’home del davant practica el menspreaming, és a dir, està esparracat en el seu seient i no deixa seure ningú al seu costat esquerre. A la dreta hi té la parella que s’asseu com pot. Parlen anglès. Em mira, estic al seu davant, al meu costat esquerre hi ha una parelleta d’alemanys. Ens sentim incòmodes. Jo, fins fa un moment estava contenta del meu moreno vacances. Ara noto que em crema la pell. Al racó hi ha un noi que no tindrà la vintena. Ve d’un país on la gent d’entrada ja és més fosca encara que no prenguin el Sol. Està cansat. Mira el seient lliure i els ulls grisos i petits emmarcats per un gran nas de l’home esparracat. També la samarreta negra amb lletres gòtiques. Decideix quedar-se al racó i es deixa caure a terra. Segurament pensa que, després de treballar a l’obra, ja no ve d’aquí.

Em tornen totes aquestes escenes i penso amb els peus llagats de l’home i d’uns altres que no paren de moure’s fins que el cansament i les onades els guanyen. Recordo la promesa d’una Europa de Drets Humans, la mateixa que ara els deixa morir a la nostra Mediterrània. Em fa fàstic. Necessito tornar de les vacances. Vull un món que valgui la pena viure-hi!

About the Author:

Pintora i psicòloga, amb ulls inquiets aprenent de la vida…