Abans ja en parlàvem, però a partir de l´1 d´octubre i del REFERENDUM encara se´n parla més, tot i que hi ha persones que no saben que forma part dels drets de la persona. Per tant intentaré aclarir el terme i la seua història.

En primer lloc és una paraula composta de dos parts, la primera (auto-) ve del grec i significa “per sí mateix”, i la segona ( -determinació ) en este contexte és de determinar, decidir. Llavors, el significat complet és “decissió per sí mateix”. És el dret del poble català, com el de tots els pobles del món, de decidir per sí mateix.

A més a més hem de tindre en compte els orígens i la presència d’aquest dret als tractats internacionals. Inicialment Déu ens crea lliures per igual a tots els homes, i en el nostre cas, els catalans, no hem estat creats subordinats al Reino de España, ni ha estat així sempre.

A través de la història hem anat avançant cap a la llibertat de persones i pobles, amb l´abolició de l´esclavatge als Estats Units, el reconeixement dels drets civils de totes les persones (aconseguit per Martin Luther King), o la independència de la Índia (aconseguida per Gandhi, després de diverses vagues de fam). Són els exemples significatius d´entre molts més… I tot això cristalitza en tractats i normes com ha passat sempre en totes les civilitzacions: primer es dóna el fet i després es regula i es deixa per escrit.

Així, avui dia tenim que el Dret a l´autodeterminació és un pricipi fonamental dels DRETS HUMANS (que són llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua condició humana ). És el Dret dels pobles a determinar lliurement el seu STATUS polític (si volem estar dintre d´Espanya o no).

Un dret que es formalitza per primera vegada a la Carta de les Nacions Unides (ratificada el 1945 ). Al 1950 l´Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer que el dret dels pobles i nacions a la lliure determinació era un dret humà fonamental i el va incloure en els Pactes Internacionals de Drets humans.

El Dret a l´Autodeterminació és una norma de IUS COGENS (IUS és dret en llatí, i COGENS -també en llatí- significa “que obliga“. Per tant, traduït literalment, és un Dret que obliga). La Convenció de Viena de 1969 ho recull així: “és nul tot tractat que, en el moment de la seua celebració, estigue en oposició amb una norma imperativa (IUS COGENS) de Dret internacional general … que és acceptada i reconeguda per la comunitat internacional d´Estats com a norma que no admet acord en contra i que només pot ser modificada per una norma de Dret internacional general que tingue el mateix carácter“.

Crec que queda prou clar. I voldria recordar que el Reino de España ha signat tots estos tractats internacionals. Fins i tot els governants del Reino de España mantenen que la democràcia espanyola és de primera categoría i una de les més consolidades del món (sic).

Però analitzem què ha fet l´Estat espanyol arran del REFERÈNDUM famós i històric (que dintre de poc ja sortirà als llibres d´història i hi haurà personatges que quedaran retratats com a dictadorets o com a marionetes del poder), contra tota una generació de dirigents catalans partidaris de l´autodeterminació, per incomplir el mandat d´un tribunal espanyol. Una acció que simplement comportaria pena d´inhabilitació i multa, però que ells consideren rebelió (pervertint el Codi penal), i tenint-los fa quasi dos anys en presó preventiva (actuació pròpia de països com Turquia, Russia o Xina).

L´estat espanyol diu que el Dret a l´autodeterminació no existeix… Però mirem el seu passat . D´on surt España? Ja existía al principi dels temps? No recordem la dominació romana de la península fins l´any 409? I la dominació àrab fins l´any 1492? Són dates que tothom recorda, allò de los reyes católicos…

Ah!. Clar! Isabel de Castilla y León y Fernando de Catalunya y Aragón, quan es casen, uneixen els seus regnes i funden el que denominen las Cancillerías Hispanas (origen de l´actual España, técnicament, doncs abans només hi havia regnes). Per tant, abans d´existir España ja existia Catalunya!. I per cert, ja feia segles… Uf! Quines coses té la història!

Crec que he demostrat que els Reis catòlics es van autodeterminar. Com també ho van fer els Estats Units després de guerres contra França i contra Anglaterra. I també la Índia es va independitzar d´Anglaterra.

I si mirem a l’Europa dels estats grans i forts? Que no s´han trossejat mai…? El mapa d´Europa sempre ha estat com és ara ? Les persones que tenim una certa edat hem vist com ha canviat el mapa d´Europa molt recentment: a principis del segle XX a Europa hi havia 24 estats sobirans, i cent després en som 47, quasi el doble.

I encara més: des de 1990 (que està molt prop) han sorgit 15 nous estats : Estònia, Letònia, Lituània, Bielorrúsia, Macedònia, Eslovènia, Moldàvia, Croàcia, Ucrània, Bòsnia, República Txeca, Eslovàquia, Montenegro, Sèrbia i Kosovo. Un dels arguments infantils que fan servir els dirigents del reino de España per atemorir-nos és la miseria en la que caurem si som independents i que sortirem de la Unió Europea. Però, algun d´estos països s´ha enfonsat ? Estan a la misèria ? Estan a la Unió Europea ?

I si mirem a nivel mundial: 43 dels 193 estats que formen el llistat dels països independents del món tenen menys de 35 anys; és a dir, que quasi la quarta part d´estats del món han naixcut després de que la Constitución española segellés allò de : “ …nación española, patria común e indivisible…”.

Resumint, si el Dret a l´autodeterminació està recollit a tractats internacionals, si no és cap delicte, si en el decurs de la història (i només cal mirar qualsevol llibre d´història ) s´han autodeterminat un munt de països i/ o nacions, quina és la raó de la virulència del Reino de España contra Catalunya ?

La raó és el poder i la economía. España és un estat vingut a menys, una antiga potencia colonial (“en el Imperio español no se pone nunca el sol”) que ha anat perdent poc a poc, territoris continentals europeus (Flandes) i de “allende los mares “ com Cuba, Puerto Rico, Filipines, Guinea o el Sáhara… I clar! Cap dirigent espanyol vol pasar a la història com el que va perdre Catalunya (des de la seua òptica imperialista és clar, ja que es podría considerar un gran estadista que ha respectat la voluntat d´una nació, d´un poble).

I així, ara, el Reino de España es dedica a dir-nos colpistes (ho diuen els que mantenen un mausoleu pel dictador Franco ), supremacistes (ho diuen els que ens esclavitzen i ens obliguen a ser espanyols en contra de la nostra voluntat ), es dedica a ignorar els informes del grup de treball sobre detencions arbitràries de l´ONU (que insta a l´Estat espanyol a posar en llibertat immediatament a quasi tots els empresonats per l´1 d´octubre ), a condemnar a persones del delicte d´odi per portar un nas de pallasso, a condemnar a rapers per delictes contra la corona (per lletres que a altres països serien acceptades ), a titellaires, etc…

Tot això són mostres d´autoritarisme, que denoten la pèrdua de l´autoritat moral i dels arguments, i dibuixen un estat cada cop més dictatorial, on es condemnen drets univesalment reconeguts com el de protesta, manifestació, opinó, etc… com a llocs poc democràtics com per exemple la Rússia d´estos dies.

Finalment vull tancar amb unes dades econòmiques (que per mi estan en la base del conflicte) fetes publiques a principis d´agost : de totes les autonomies del Reino de España, Catalunya és la tercera en aportació d´impostos, però curiosament caem a la desena posición en recursos rebuts de Madrid; i com a curiositat la primera en rebre recursos de Madrid és la comunitat uniprovincial de Cantabria, que és la cuna del castellà.

LLavors, de què parlem? De Dret, de la butxaca, o dels budells?

Professor de secundària.