Temps era temps, després de festes de la Cinta a Tortosa s’esperava l’inici del curs escolar. En l’època de la “consigna” i el Cara al sol, un dels pocs al·licients era folrar els llibres (olor embriagador de nou d’aquella àpoca en que tot era gastat) en paper blau (l’aironfix transparent arribaria més tard), enganxar-hi una etiqueta blanca per posar-hi el nom de l’assignatura, igual que a les llibretes (quaderns en dèiem llavors) es posava el nom a fora, tant d’escriptura (dues ratlles paral·leles per cal·ligrafiar dins, amb una ratlla vermella vertical per aprendre a deixar un marge a l’esquerra) com de càlcul. El plumier (per què llavors no hi havia bolígrafs i s’escrivia amb plumilla) primer i l’estoig més tard era la cirereta del pastis: llapis nou, maquineta per fer punta, goma… tot per estrenar.

Així vam aprendre (càstigs a banda i sàdics cops de regle o borrador). I així hem crescut, precisament seguint aprenent de forma continuada per no quedar-nos enrere en un món en constant canvi.

Bé, comença el curs i en realitat marca el punt d’inflexió en el temps, per què és com mesurem els anys. Per això és moment de recuperar aquell esperit, però no en clau nostàlgica, sinó de recuperar memòria històrica, de segle XXI i d’exigència democràtica.

Fem llistes de deures, però no dels nostres sinó d’aquells a qui paguem el sou i teòricament ens representen. Als polítics de tots els àmbits (des dels més pròxims com són els de les administracions locals, comarcals, provincials, autonòmics fins arribar a les Corts espanyoles) no els hem de deixar exhibir falses promeses, ni les mentides reiterades.
Hem de ser capaços de mantenir la denúncia constant i clara de tot allò incomplert. Per exemple, Madriz (recordeu que no és una falta ni error, sinó el concepte de política del segle XIX i olor de boles de pitxulí, així en dèiem a la naftalina). Diuen que en democràcia la principal llei és la de pressupostos. Pos s’incompleix sistemàticament. Per tant, o falla la democràcia, o tots a la presó (a Catalunya hi tenim presos polítics per incomplir lleis, diuen; veurem en la sentència si es demostra).

Malbaratament (ja no corrupció), pos a denunciar. Per exemple, el Castor, ara diuen que s’atura sine die la seva clausura; doncs no: clausura immediata i demanar responsabilitats, també econòmiques (com ho han fet en alguns polítics catalans que de no ser per la solidaritat els haguessin embargat fins allò que no tenen). O la llei no és igual per a tots? O falla la democràcia… és justament quan es posa a prova el sistema que manté al capdavant de l’estat l’hereu del dictador, designat ara fa cinquanta anys.
Per cert, el president alemany ha demanat perdó a Polònia,… aquí encara no ha hagut cap detall així per part de cap govern de l’era anomenada democràtica envers la legitimitat de la República que va tombar el cop d’estat del dictador.

També quan ara Europa comenci a sancionar Espanya per incomplir directives, com la de residus per exemple. Que paguen els polítics que no han fet la seva feina i els diners públics vagin on han d’anar: als serveis i la millora de la qualitat de vida de les persones.
Tenim futur, i precisament per això cal tenir-lo clar i reivindicar-lo. El futur és la societat smart, de la intel·ligència artificial i del Big Data. Creix la logística i no troben treballadors preparats per al sector.

Fem les llistes. La mobilitat i la connectivitat, tant en la vessant física (carreteres, autobusos, trens) com virtual (fibra òptica, 4G,…). El repoblament i l’equilibri territorial. La pagesia, i el sector primari en el seu conjunt; els serveis, la producció eficient i sostenible,…. però també la cultura en el sentit més ampli de la creativitat i en tot l’espectre de les arts.
Això volem, i no ens hem de cansar de reclamar-ho, denunciar els incompliments amb noms. També l’orgull de la nostra identitat com a poble, ebrenc primer, català després i europeu.
Estrenem plumier i quaderns, i posem la consigna (em sembla que Jordi Margarit no es molestarà per què li copiem la que fa molts anys defensa des de “La primera pedra”, el programa matiner dels caps de setmana a RAC1): Catalunya, tu a la teva!

About the Author:

Periodista.