És temps d’estiu i de vacances, de retrobaments, de festa, de festes, de temps lliure i de gaudi … Amb aquest context semblaria que l’època d’estiu és un moment plaent … Però la realitat ens aboca a prendre consciència que el món és cada dia més poc equitatiu, més injust mentre hem d’assumir que les persones, com a éssers humans, van perdent valor a mesura que el món avança.

Aquesta setmana han coincidit dos fets importants i igualment flagrants des del punt de vista humanitari. L’agonia (permeteu-me l’expressió tot i que en fa mal escriure-la) de les 134 persones (sí, persones … Homes, dones i nens) a bord d’un vaixell d’Open Arms que han passat 16 dies (16 llargs dies i 16 llargues nits) en condicions infrahumanes a alta mar i el segon aniversari dels greus atemptats de Barcelona i de Cambrils. Tots dos esdeveniments em porten a la mateixa conclusió per camins diferents. Què està passant amb la humanitat? Com podem continuar vivint tranquil·lament quan al costat tenim la barbàrie?

A les escoles, als instituts, a les universitats, als mitjans de comunicació … Es podrien sumar hores i hores destinades a parlar de la pau, de la justícia, de la igualtat, de l’equitat … Per a què?… Per a trobar-nos en aquestes situacions? Em nego a admetre que l’educació forma malament a tothom i en tots els contextos i també em costa molt assumir que la política i la insensibilitat són dues cares de la mateixa moneda.

Respecte a la societat, segurament, el que ha passat en les darreres dècades és que han canviat els valors. Els creients solen associar-ho a què la religió ha deixat de tenir el paper preponderant que havia tingut i l’ètica que transmetia s’ha perdut. Vull recordar que una gran part de les pitjors guerres i atemptats contra vides humanes s’han fet en nom d’un Déu. No importa quin … Ni les divinitats tenen dret a decidir sobre la mort de la humanitat. Tampoc voldria pensar que tots els polítics són insensible i decidir sobre la vida o la mort en un territori concret té a veure, només, amb aspectes econòmics. Jo, com ja us he dit en altres articles tinc un esperit eminentment positiu i sempre considero que al món hi ha més coses positives que negatives però darrerament la mescla entre humanitat i política em sembla del tot desencertada.

Una altra manera d’encarar aquesta realitat és prenent partit i assumint, des de la ciutadania, aquesta dura realitat. En aquest sentit, us he de dir que sovint em sento una mica impotent. Des de la meva perspectiva i compromís procuro ser conscient de les meves responsabilitats socials i us asseguro que pel camí em trobo amb moltíssima gent com jo. Formar part d’ONG’s, dedicar temps al treball social, implicar-nos en la comunitat, denunciar les injustícies, exigir respecte humanitari … En definitiva, treballar per la Justícia Social. Tot això és possible de baix a dalt però quan arribes al màxim nivell de poder i de presa de decisions el retorn no sempre es produeix. Torno a l’exemple d’Open Arms i dels atemptats el 17-A. Com els polítics poden tenir la consciència tranquil·la mentre més d’un centenar de persones agonitzen a la coberta d’un vaixell? Quin dret tenen a no obrir cap investigació com toca per a poder determinar que va passar exactament el 17-A?

En tots dos casos aquests responsables polítics, econòmics, socials (no importa ni el color ni la tendència) no em representen … Per a res. Per a mi, una vida val més que qualsevol decisió, estratègia, econòmica i política. Si no, per a què tenim lleis? Per què hem d’anar a votar cada vegada que hi ha eleccions? Per què es creuen superiors a les persones que els han votat i, una vegada al poder, es poden permetre menystenir als seus votants? Podria seguir fent preguntes que, de moment, no tenen resposta … O pot ser sí però prefereixo que ningú me les contesti en veu alta.

Acabo com he començat dient que som en temps de vacances i de festa i pot ser els lectors esperen un article fresc i dolç … No són bons temps però inclús no sent-t’ho sempre hi ha la possibilitat de treballar i lluitar per un món millor. No deixeu de fer-ho. No deixeu d’ajudar als menuts i joves a tenir més consciència del món en el qual estan vivint i a valorar allò que tenen perquè n’hi ha molts que no tenen res. Sempre que pugueu feu treball social és una de les experiències vitals més gratificants … Treballar per als altres sense esperar res a canvi.

Respectem i valorem les diferències de color, de religió de cultura … És un valor a l’alça per aconseguir un món més just, equitatiu, lliure i pròsper.

Catedràtica de Tecnologia Educativa Universitat Rovira i Virgili.