Estiu, sol, vacances, relax, festes majors dels nostres pobles, moments familiars, trobades d’amics i amigues… però no deixem de sensibilitzar-nos i ser còmplices del que passa al nostre voltant.
Si fa dies vaig llegir l’article de Carme Abril Ferrer: “Llegir per desobeir”, que em va agradar molt i que recomano la seva lectura, i ara fa uns dies, sense anar més lluny, a una terrassa de Rossell amb amics i amigues, gaudint del descans i de les festes majors, vam parlar del bombardeig que hi va haver al poble, de com va marcar a la gent i de que ha passat a Síria, des de que Cinta hi va viure un mes a Damasc. L’aparença de viure a un lloc tranquil, on el benestar hi és, pot canviar “d’un dia a altre”, la guerra ho canvia tot.

La lectura, el viatjar, ens fa ampliar les mirades al món i, el coneixement del nostre passat (la memòria històrica), del nostre entorn, ens pot conscienciar del que tenim, del què passa, del que podria succeir…

El 27 de març de 1938, Rossell va estar bombardejat i per què? Si el poble es trobava allunyat dels combats i sense cap interès estratègic o militar? Van morir 13 veïns de la població, tots ells i elles víctimes civils, i la tragèdia no va ser més gran, perquè la majoria de rossellans i rossellanes es trobaven assistint a un enterrament al cementiri del poble. S’ha esbrinat i així ho ha recollit l’historiador local Vicent R. Querol, que el bombardeig i les morts produïdes van ser conseqüència d’un error tàctic, una equivocació a l’hora de plantejar una missió militar, ja que els aparells del bombardeig buscaven atacar la població de la Sénia. Un bombardeig que va marcar la vida a Rossell i encara avui dia, supervivents ho recorden en molta tristor i com si no hagués passat el temps i ens diuen que esperen que no tornem a viure una guerra.

El 15 de març de 2011 està reconegut oficialment com l’inici de la guerra a Síria. Què passava a Síria abans que comences la guerra? Quan et documentes, te n’adones que hi havia problemes de desocupació, de corrupció, de manca de llibertat política i una forta repressió del govern del president Bashar al Asad. Tot va començar com un aixecament pacífic contra el president i s’ha convertit en una guerra civil, amb moltíssimes morts i la fugida de milions de persones “sense port segur”. Destrucció de ciutats, la seva cultura… destrucció de comunitats amb futur.

Com es troba el país ara? Nou anys després de l’inici de la guerra de Síria, gran part del país es troba en runes i la població profundament traumatitzada per la guerra i què passa a nivell internacional? Per una banda, les potències mundials han donat suport militar, financer i polític al govern i a l’oposició, i impossibiliten una solució política, i per altra banda, amb l’èxode de refugiats que busca asil a Europa, els països discuteixen de com compartir la responsabilitat. Com està el món! I són persones, la majoria dones i infants, que requereixen assistència humanitària!

Penso en la cançó de Mascarats, Portes sense pany, quan diu: “Quan viure és fugir, fugir és mortal… Sens refugi no hi ha refugiats”. Què dolorós i tot per les guerres! Què es pot fer? Salvar la pau, i aquests moments que tots desitgem: estiu, sol, vacances, relax, festes majors dels nostres pobles, moments familiars, trobades d’amics i amigues… arribin i els puguem gaudir. Per això, hem de contribuir individualment i col·lectiva a evitar les “guerres”: treballar la pau interior (entenent que cadascú té la seva veritat), incrementar l’intercanvi de valors socials en les relacions humanes (gestionar els conflictes a tots els nivells), fer-nos conscients de la nostra responsabilitat en cada acció, realitzar actes solidaris…

Salvem la pau, perquè tots i totes som responsables de tenir un món millor.

Advocada i mediadora a CASTELL MARTINEZ, ASSOCIADES