Què som la societat de la informació, ho tenim clar. Què les noves tecnologies formen part de la nostra quotidianitat, també. Però que no són una joguina per als nostres petits, no ho tinc tant clar. Són molts els estudis sobre l’ús i abús de les noves tecnologies, però no n’hi ha cap de concloent o definitiu, llavors com a mares, ties o padrines és complicat saber quina és la justa mesura. Sembla que o en fem massa o massa poc i encara no hem trobat el terme mitjà. No pot ser que els nostres fills i filles estiguin allunyats de mòbils o tauletes… Però que s’hi passin tot el dia pendents (per no dir enganxats tampoc!).

L’altre dia sentia que els psicòlegs recomanen que els nostres menuts i menudes tinguin mòbil a partir dels 12 anys, però resulta que la mitjana d’edat al nostre país baixa fins als 7… i jo he vist xiquets i xiquetes dalt d’un carret a Port Aventura amb els ulls fixos a la pantalla i aliens a l’entorn on estan en aquell moment. Això fem, deixar-los el mòbil perquè així no molesten, estan entretinguts i a la vegada ni se n’adonen que succeeix al seu voltant… i llavors ens enfadem perquè no ens fan cas, els parlem i no ens afiguren! Ho tenim magre si no trobem el punt just per créixer tots junts amb les noves tecnologies, però cal tenir clar que hem de predicar amb l’exemple. Si nosaltres estem pendents de whatsapps, Facebook, missatges… i no els parem atenció ells faran el mateix

Presentadora de TV.