Aquests dies d’agost els mercats financers es troben immersos dins d’una espiral baixista que porta boixos als petits i grans inversionistes. Molts fronts oberts en una economia global en què cada cop està més relacionada i és més homogènia: Hong Kong, Argentina, Itàlia, guerra comercial Xina-USA. Segons sembla, aquesta inestabilitat té per a dies entre altres causes perquè els indicadors borsaris nord-americans fa 12 anys de pujada continuada i els fa falta una correcció, i per això, és necessari alguna excusa global que faci de catalitzador per a un gran descens de les borses mundials i sobretot l’americana.

Tanmateix, en aquests dies d’inestabilitat borsària en l’àmbit internacional i nacional, uns dels més grans productors i distribuïdors dels cítrics mediterranis amb la seu social a la província de Castelló, Martin Navarro, ha comprat una part significada l’empresa tecnològica espanyola, Amper, a un fons d’inversió. Concretament, tal com consta al portal de la Comissió Nacional de Valors el 4,31 per cent del capital social de l’empresa tecnològica, per un import aproximat de 12 milions d’euros, convertint-se en el màxim accionista de referència.

Davant d’aquesta notícia que perfectament podria passar inadvertida, em ve a la memòria el darrer llibre de l’historiador israelià, Yuval Noah Harari, anomenat “21 lliçons per al segle XXI” on remarca que la riquesa per al anys vinents es trobarà en les empreses tecnològiques i de la informació. En poques paraules ve a dir: El sector primari com per exemple l’agricultura és un sector econòmic decadent i mort, i qui vulgui fer diners i ric, haurà d’invertir en el sector de les noves tecnologies.
El cert, és que no fa falta ser un guru ni un vident per entendre que el futur econòmic d’un territori són la tecnologia i la informació. Per tant, si almenys vol sobreviure i no vol perdre població i la misèria sigui la reina de cada dia ha d’apostar incondicionalment per les noves tecnologies. Davant d’això la pregunta que em faig és quin futur ens espera a les nostres Terres de l’Ebre? Un territori on va perdre fa any el procés industrial, on el 5 per cent de la població és dedica encara avui en dia a l’agricultura, on la tecnologia no es veu per cap banda i on la marxa de talent és un degoteig sense parar.

El fet, mentre alguns ja veuen que el sector dels cítrics està mort i inverteixen en altres sectors productius que creen riquesa, aquí encara esperem que vingui indústria sense tenir vies de comunicacions competitives. I el que és pitjor! La tecnologia ni se l’espera ni se la veu per cap banda: Ni fibra òptica, ni 5G ni cap empresa d’aquest sector punter. Davant d’això, només podem esperar un futur molt negre a les Terres de l’Ebre, en un eslògan a principi i final del nostre territori entremig d’un miler de rotondes on digui: Benvingut a la Llar dels Jubilats.

Economista.