Mai cap partit polític ha fet una revolució, molt menys els que administren les institucions. Són els moviments, la “societat civil”, una majoria o minoria social qui les fa, després els partits les administren i en administrar-les les desvirtuen. No cal argumentar massa, tots sabem que és així, tota revolució crea noves elits, un nou Status Quo que es deu administrar.

Això no és bo… ni dolent, només és. Els partits són organitzacions que administren poder o aparences de poder i són necessaris. Són necessaris per administrar fins i tot les derrotes. Res a dir; però sempre hi ha un “si no fos”. Els mateixos partits que atiaven les esperances, les il·lusions i utopies de la gent avui volen administrar el poder del qual ahir renegaven. Els mateixos que ahir cridaven a la mobilització popular i empenyien les organitzacions socials amb gran entusiasme, avui repudien aquestes organitzacions i els hi diuen que no és el seu paper. Ho fan a més sense voler desdir-se i sense “renunciar a res”. De l’autonomisme a la independència i de la independència a l’autonomia per una autopista de doble carril. Tot molt argumentat.

Expliquen que som una nació sense estat i que això d’un estat propi va per llarg. Ho sabem perquè… deu ser veritat. També és veritat que som un estat sense nació. Som estat; els partits bé que administren institucions d’un Estat, sigui Generalitat o Diputacions, etc. Certament és molt contradictori voler independitzar-se d’un estat del qual tu administres una part, fins i tot aquella que reprimeix el moviment social que et dóna suport. És difícil afirmar que “som un poble, som una nació” quan constates una diversitat d’opinions sobre aquest mateix tema, fins i tot la divisió és dintre dels propis partit. Difícil sí. La resposta a la manipulació i el populisme sempre és més democràcia, no només “representació”. Fora més fàcil si es donés la veu i la paraula a la gent. Però això els partits, alguns, no ho volen perquè seria compartir el moviment, els riscos, compartir fins i tot la derrota. La derrota no es comparteix, s’administra perquè això dona poder.

No crec en casualitats ni en conspiracions però per què és que no m’estranyen les desqualificacions al moviment social? Per què davant un Setembre i Octubre difícil per tot el moviment social no ja independentista també catalanista, tantes veus coincideixen en desqualificar al moviment social?

La desmobilització fa més fàcil administrar la derrota.

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.