Es dóna per provat que la democràcia va néixer a Grècia, a les ciutats greges. El concepte sempre va lligat al de “polis”. Hi ha qui confon polis amb territori, govern o Estat, sigui Troia o Atenes. El concepte que fa possible la democràcia és el de ciutadans lliures. La “polis” són els atenesos o els troians; no tots, només els lliures. Ara molts insisteixen en què la democràcia és la llei. La democràcia és reconèixer als ciutadans lliures els seus drets i capacitat de ser lliures. No estan per damunt de la llei però la llei deu garantir la seva llibertat. Això era transcendental, cal entendre que en aquella Grècia estaven exclosos del concepte “polis” els esclaus, dones i molts treballs mal considerats.

Ara molts citen Montesquiu, la separació de poders i la llei. Sense llei no hi ha democràcia. Lleis en tenen les dictadures, les tiranies, les monarquies, Grècia, Roma, Moscou i la Xina. Llavors que citen o obliden de Montesquiu? Montesquiu concebia les lleis com a “raport”, una paraula francesa polisèmica, que pot significar relació, empatia, retornar, sintonia. La llei és un “raport” entre persones i coses que deu garantir els principis en què es basa, la llibertat de tots els que tenen el dret de ciutadania garantint solucions polítiques entre persones i comunitats. Si no respecta aquesta llibertat, si exclou a ciutadans lliures de la pràctica de la llibertat, no és una llei democràtica.

A Europa, Espanya i a Catalunya hem tingut unes quantes eleccions, amb resultats diversos. Però amb una única conseqüència, la utilització de la “llei” per excloure dels drets de representació política milions de ciutadans. Si els resultats electorals, si el vot no es correspon amb el concepte, interessos o raó d’estat, s’anul·len de facto aquells aspectes que dificulten l’exercici del poder. Els interessos de l’Ibex, la unitat de la pàtria, l’estabilitat econòmica es converteixen en els principis d’una “nova” democràcia. La Democràcia ja no es garantia de llibertat dels ciutadans. Els principis de la democràcia ja no són els de la polis i els seus ciutadans. La llei ja no és un “raport”, és un “tragala”.

Amb Rivera no!! Es prometia en campanya i s’exigia la nit electoral. Avui pocs dies després es transforma en “sense Rivera no”. És indiferent, cediran uns o altres, es repetiran o no eleccions en funció de aquests interessos, s’exclourà del dret de ciutadania a molts ciutadans als quals no se’ls garantirà la seva llibertat, els seus representants ni tan sols podran accedir a l’acta de diputat. Habitants sense drets de ciutadans. Com a l’antiga Grècia.

En aquestes condicions es fa impossible cap anàlisi electoral que no inclogui la recuperació de paraules, conceptes, drets dels ciutadans i valor dels seus vots. És indiferent si es repeteixen o no eleccions. Coses d’un estat capaç d excloure a més de dos milions de ciutadans i de manipular el vot de tota la resta.

La capacitat de parlar i actuar és una característica d’homes – dones, la d’exercir la llibertat de ser lliures és el que ens fa ciutadans. Encara que anul·lin el nostre vot, votar és la manera de dir ens sentim ciutadans i ens volem lliures, tot i que volem preguntar:

Anàlisis? Eleccions? Per a què?