Sigui dit d’entrada, i per no crear expectatives, que qui escriu aquest article no és una persona especialment formada en arguments per parlar del canvi climàtic. Tot i això, com a ciutadana del primer món, sensibilitzada i preocupada per aquesta qüestió tan seriosa, m’agradaria compartir la meva visió.
Aquests dies contínuament als mitjans d’informació, a les converses a tot arreu parlem i ens parlen d’una històrica onada de calor. Una calor especialment excepcional, i més que al nostre territori, a llocs com Alemanya per exemple, batrà records.. Quan sentim aquestes notícies sembla que ens fem més conscients que alguna cosa està passant al nostre planeta i que pot tenir conseqüències a curt termini més que serioses. Els que n’entenen ens expliquen una i altra vegada que probablement si no es fa quelcom important i d’abast global, no hi haurà punt de retorn. El canvi climàtic és un fet, no és una hipòtesi d’uns quants científics que fan auguris sobre el futur.

Ara i aquí se’ns evidencia que el planeta està en un procés que degut a una de les seves espècies, la humana, ha entrat en situacions mai abans vistes. De tots és conegut el desgel dels pols. No fa gaire ens mostraven unes imatges impressionants veient gossos al pol corrent per sobre aigua on sempre hi havia hagut gel, entre moltes altres imatges esfereïdores.

Dades ens en sobren, evidències innombrables, fòrums al respecte, informes, organitzacions que hi treballen… Però cadascun de nosaltres, en som realment conscients del que això implica ??.
Al meu entendre, tenim el deure com a espècie de reaccionar i reaccionar ja i de forma contundent. No té cap sentit el seguir parlant, lamentant-nos i no fer res… Però que podem fer??. Aquesta és la pregunta que se’ns planteja, i que, personalment, la resposta em genera una certa impotència!.

Vivim al primer món, viatgem en avió tot sovint, tenim i volem seguir tenint un mode de vida que implica el consum creixent i continuat d’energia. I, estem disposats a renunciar-hi?. I , nosaltres som “el primer món”, però, que no en tenen el mateix dret a “aquest modus vivendi” els habitants d’Àfrica, la Xina o la Indica per exemple??. Més de set mil milions de persones al planeta, i creixent, podem seguir o volent arribar a viure a costa de destruir tot el nostre entorn?. Quan reflexiono sobre això, no puc evitar el pensar com estaria el nostre planeta si l’espècia humana no hi fos present??. Sé que és una qüestió de “ciència ficció” i no té gaire sentit el plantejar-la.. Però, me la faig..

Penso que les evidències més que provades, com deia abans, són innombrables. A dia d’avui qui no en vulgui ser conscient, senzillament nega la realitat, tant si és el Sr. Trump, com el veí del barri.
Cal doncs, que adoptem mesures urgents, però no tots podem fer el mateix. Els mandataris especialment dels països desenvolupats, que segur n’estan al cas, haurien de ser valents, i mirar més enllà dels seus mandats. Adoptar mesures contundents que impliquessin canvis globals. Mesures que probablement per ser eficients en el tema oferissin un model social prou diferent de l’actual, on bàsicament es parla de seguir creixent.. A nivell més local, també cal que els responsables polítics en el seu dia a dia ho tinguin ben present i actuïn en conseqüència. Però, realment crec que som la societat civil, cadascú de nosaltres els que tenim la responsabilitat de viure entenent que el nostre planeta està en perill i que no ho podem obviar “passant la pilota als polítics”. Hem de revisar la nostra manera quotidiana de viure, l’energia que consumim, els desplaçament que fem i com els fem.. Valorar el nostre entorn proper, prioritzar un consum responsable i de proximitat. Pot ser no ens cal seguir en l’escalada de consum en la que estem immersos i trobar a la vida altres valors que probablement ens faran ser més feliços. Ens passem la vida treballant per a poder consumir, poder comprar, poder pagar.. I, d’aquesta manera, hem de ser capaços d’adonar-nos que generem més necessitats, més dependències, i sobretot un sistema amb més consum energètic que contribueix directament a l’emissió de contaminants que afecten directament al canvi climàtic.

Per mi, aquesta no és una visió “de tornar a les cavernes”, ans al contrari, és una visió que ha d’implicar i provocar una societat moderna i avançada sobretot en valors ètics, en igualtat, i en impulsar iniciatives per tal que visquem millor i respectant més el nostre entorn.
Si no reaccionem, ens en penedirem….