Aquests dies s’han fet públiques les declaracions del Subdirector General de Boscos del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) en què negava els fets denunciats per part del GEPEC-EdC sobre els incompliments dels condicionants ambientals, marcats des del Parc Natural dels Ports, en la tallada forestal que el DARPA està fent al bosc públic de Refalgarí, a la zona de la Font Ferrera, al terme municipal de La Sénia, dins el Parc Natural i que varen recollir molts mitjans de comunicació.
El Subdirector General de Boscos, en les seves declaracions, afirmava que el DARPA estava complint totes i cadascuna de les condicions marcades des del Parc Natural i que la tallada es feia amb una total cura, per tal de no afectar a les diferents espècies que el parc natural havia indicat que s’havien de preservar i que es complien les limitacions temporals i espaials marcades des del Parc Natural.
Davant d’aquestes declaracions des del GEPEC-EdC ens reiterem en la nostra denúncia i reiterem que les declaracions del Subdirector General de Boscos són totalment falses i interessades i que sols intenten netejar el nom del DARPA i dels responsables d’aquest Departament relacionats amb els fets denunciats.
La denúncia feta per part del GEPEC-EdC es basa en fets reals i objectius, fàcilment comprovables i no en suposicions o interpretacions. Les indicacions fetes des del Parc Natural són molt clares i concises i és molt fàcil comprovar si han estat acatades o si, per contra, han estat vulnerades.
Una de les condicions genèriques que va posar el Parc Natural dins el seu informe (informe tècnic 17/18) és que havia de ser el personal de l’administració (personal del DARPA i del mateix Parc Natural, treballant conjuntament) els que havien de marcar prèviament els arbres que es podrien tallar i els que no, per tal de salvaguardar els de major interès ecològic i per tal de poder garantir que es minimitzaven els impactes ambientals de la tallada i que el màxim de fusta que es podria extreure del bosc s’havia de situar entre els 1.444 i els 1.625m3.
En contra del que diu el Subdirector General cap arbre ha estat prèviament marcat i ha estat l’empresa la que està decidint quins arbre talla i quins conserva. Aquest aspecte és fàcilment demostrable i no dóna lloc a interpretacions.
Pel que fa a les limitacions per tal de preservar el sòl i evitar problemes d’erosió, des del Parc Natural es delimitaven uns sectors on no es permetia fer cap treball forestal ni l’entrada de maquinària. Comprovar si això s’ha acomplert o no és tant fàcil com agafar el mapa, on es determinen aquests sectors i comprovar la seva situació. Aquí veiem que s’han produït tallades, obertura d’accessos per la maquinària…. havent afectat, de forma greu el sòl i la vegetació d’aquests sectors i havent incomplert totalment allò marcat des del Parc Natural.
Un altre aspecte a tenir en compte és que el Parc Natural recomana que els treballs no es portin a terme durant el període comprès entre el 21 de març i el 31 de juliol ja que els ocells estan criant i la tallada podria afectar a molts nius amb ous i pollets. La tallada es va iniciar els últims dies de maig i encara no ha finalitzat. No cal ser gaire intel·ligent per veure que s’està tallant en l’època en que el Parc Natural va indicar que s’havia d’evitar per tal de no afectar a la cria dels ocells.
Pel que fa a la conservació d’espècies de flora protegida el Parc Natural identifica 8 espècies de flora estrictament protegides, amenaçades o d’interès biogeogràfic que no poden ser afectades amb els treballs. En alguns casos marca limitacions espaials i en altres limitacions temporals. Per exemple, per preservar dues petites plantes (Pyrola secunda i Pyrola chlorantha), indica que, donat que es troben repartides per bona part de la zona afectada pels treballs forestals, aquests s’han de fer fora del període de fructificació i floració d’aquestes espècies, que es situa entre el període de juny a l’agost. Novament no cal ser gaire espavilat ni intel·ligent per veure que els treballs s’estan desenvolupant en el període en que el Parc Natural va dir que no es podien fer aquests treballs.
Si ens fixem en un altra espècie vegetal, el grèvol, a l’informe del Parc Natural s’indica que, al ser espècie protegida, no es podrà tallar ni arrencar cap exemplar ni alterar les zones on aquesta espècie es troba. Sols cal visitar la zona per descobrir molts exemplars que han estat tallats, altres xafats pel pas de la maquinària o triturats per l’efecte de la màquina utilitzada per esmicolar la brancada. Aquests novament són aspectes fàcilment observables i, per tant, demostrables.
Tota la resta de condicionants ambientals, marcats des del Parc Natural, també han estat vulnerats en la tallada i sols visitant la zona es comproven aquestes reiterades vulneracions. Així doncs és fàcilment demostrable que totes les declaracions fetes pel Subdirector General de Boscos són falses, fet especialment greu provenint d’un alt càrrec de la Generalitat.
Un altre aspecte a destacar és allò que afecta a l’enginyer forestal dels Serveis Territorials del DARPA a les Terres de l’Ebre, encarregat de la direcció, autorització i control d’aquesta tallada. Davant de les denúncies fetes pel GEPEC-EdC el mateix Subdirector General deia que aquesta persona era un “gran professional amb una gran trajectoria”.
Aquest enginyer forestal és el mateix que l’any 2016 va permetre, en un altra tallada, en un bosc públic en un sector proper, que l’empresa Monroyo S.L, que era la que feia la tallada, també incomplís els requisits marcats des del Parc Natural, provocant uns problemes ambientals de primer ordre. En aquells cas un d’aquests requisits que establia el Parc Natural era que la fusta tallada no podia romandre al bosc i que, per tal d’evitar plagues forestals, s’havia de retirar un cop tallada.
Per tal d’afavorir els interessos i beneficis econòmics de l’empresa, que havia de pagar per la fusta pública en funció del seu pes a l’entrar a la planta de l’empresa, es va permetre que deixés la fusta apilada a la muntanya per tal que perdés aigua i així peses menys i, en conseqüència, l’empresa pagués menys per la fusta pública que s’emportava. Això va provocar una plaga d’un escarabat del gènere Tomincus (escarabat que necessita fusta morta i que després ataca als arbres vius). Aquesta situació va comportar molts esforços per intentar controlar la plaga, a més es varen haver de tallar tots els arbres afectats per frenar l’expansió de la plaga. Aquesta segona tallada fou adjudicada a dit a la mateixa empresa Monroyo S.L que havia provocat la plaga.
Així, enlloc d’expedientar i multar a aquesta empresa, per incomplir els requeriments del Parc Natural i provocar una plaga forestal, se la va premiar amb l’adjudicació de més fusta pública, augmentant així els seus beneficis econòmics.
Aquest enginyer forestal també està darrera de la pista forestal que es vol fer al cor de l’espai d’interès natural de la Serra del Cardó, al terme municipal de Tivenys i que volia fer de forma il·legal, sense sotmetre el projecte a l’obligat tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. Des del GEPEC-EdC varem poder aturar l’entrada de les màquines pocs dies abans de començar les obres. Fins el moment aquestes obres estan aturades.
Aquestes i moltes altres actuacions formen part del currículum d’aquests enginyer forestal, defensat pel Subdirector General de Boscos. Tots aquests fets i altres són abastament coneguts pels superiors d’aquest senyor, havent optat per donar-li cobertura i per no investigar ni demanar responsabilitats per les continuades irregularitats comeses en l’exercici de les seves funcions d’enginyer forestal del DARPA a les Terres de l’Ebre.
Redacció: P.P.