El Tribunal Suprem concedeix a “Don” Francisco Franco Bahamonte, el títol de Cap d’Estat des de l’1 d’octubre de 1936. El que sentencia el Suprem es converteix en jurisprudència, segons norma jurídica….

Però, és que el 1936 ja no existia el Govern legal de la República elegit pel poble? Es veu que no, quan ho diu el Suprem… També que no es pot exhumar el seu cos -com estava previst pel Govern de Pedro Sánchez- perquè es poden perjudicar els drets dels seus familiars. Ja, sí, està clar… I, els drets dels familiars de totes aquelles víctimes del franquisme, que encara dormen el son dels justos a les fosses comunes o a les cunetes…? Ah, no! Això és voler remoure el passat, home! Per això el Suprem, ja va inhabilitar al jutge Garzón, perquè volia remoure el passat. Quina ocurrència!

L’alt Tribunal atribueix la categoria de Cap d’Estat a “Don” Francisco Franco, no de quan va acabar la guerra i va iniciar la nefasta dictadura de terror, sinó, des del dia 1 d’octubre de 1936, quan encara quedaven dos anys i escaig de guerra civil. Com a mesura de respecte dels drets dels seus familiars i impedir l’exhumació del seu cos, d’aquell mausoleu, que es va fer construir pels presos polítics condemnats a treballs forçats, molts dels quals, allí, s’hi van deixar la vida.

Sobta que un Tribunal Democràtic, elevi a categoria de Cap d’Estat a un colpista, i oblidi, que va arribar al poder per la força de les armes i deixant darrere seu, destrucció, misèria, dol i multitud de morts i desapareguts.

I mentre això succeeix, els caps dels partits polítics, havent passat les eleccions, van a rendir-li comptes al rei, l’hereu de Franco por la Gracia de Dios-que no pas per la gràcia de les urnes, eh?-.
Ho tenim molt clar, està tot: Atado y bien atado.