Les Sagrades Escriptures Bíbliques, narraven al capítol de l’Èxode, com el poble elegit per Déu s’alliberà de la tirania dels faraons. Segons aquestes escriptures: Déu tot poderós en veure que els faraons no volia donar la llibertat al poble d’Israel, envià 7 plagues contra el regne dels faraons. Davant les calamitats que provocaven les plagues a la població del regne i intentant aturar aquestes malediccions, els faraons, atorgaren la llibertat al poble hebreu.

Certament, aquests dies al nostre territori ha tornat a saltar les alarmes. Aquest cop per la mosca negra que pobla els marjals del riu Ebre. Tota això en fa pensar mig en serio mig de broma, si és que el nostre territori pateix actualment 7 plagues bíbliques enviades per deus poderosos que viuen més enllà de l’Ebre per acabar d’una vegada amb aquests territoris inhòspit on els partits d’ideologia constitucionalista tenen menys cabuda que a les “vascongades”. Així aquestes 7 plagues ebrenques són:
La primera de tot és la que aquests dies fa més mal que una pedregada. El seu lema de campanya és mortal: No pica sinó mossega. Ella és la reina de les vores del riu Ebre i no hi ha mortal que s’atreveixi a passejar a prop d’aquest riu sense rebre una mossegada d’ella, la mosca negra. El cert que la Generalitat fa campanyes de fumigació per al control de les larves, però és una mesura insuficient per erradicar aquesta espècie. El curiós i la mala bava de tot, és que potser la plataforma contra els abocadors de la Ribera hauran de canviar de nom i de lluitar si volen desenvolupar un turisme sostenible. La mosca negra és un mal bitxo per al turisme.

La segona plaga ebrenca és sens dubte el cranc blau. Fa poc que va arribar, concretament, el 2012, però en 7 anys s’ha fet l’amo i senyor de la costa ebrenca i per a més inri, no para de colonitzar nous territoris. Devorador per excel·lència, tot el que troba seu menja, exterminant qualsevol espècie que troba al seu pas. Entre les seves víctimes tenim el cranc verd o autòcton que ha desaparegut de la fauna ebrenca. Segons els biòlegs una cranca pon 2 milions d’ous per any. Amb aquesta facilitat per reproduir-se es fa difícil el seu control biològic. Per cert, no està catalogat com a espècie invasora, entre altres coses, perquè seria pitjor el remei que la malaltia.

La tercera espècie enviada pels déus bíblics és el caragol poma. Aquest gastròpode va arribar per deixadesa o mala praxi d’alguna piscifactoria ubicada al territori ebrenc. És sense dubte una de les espècies invasores que més ha portat de mal de cap a la Generalitat i als arrossaires de Delta. Difícil d’exterminar, s’han invertit milions d’euros per posar fi a aquesta plaga. Tanmateix, darrerament sembla que els milions invertits en el seu control comença a donar els seus fruits i comença a minvar la seva població. Així i tot, alguns mals pensats diuen que la seva erradicació és més perquè el cranc blau se la cruspida que no pas pels milions invertits en la seva lluita.

En quarta posició podríem dir que és el musclo zebra. Aquest bivalve invasor és dels més vells. Aproximadament, des de l’any 2001 que viu entre nosaltres. El seu hàbitat preferit són les aigües del riu Ebre. Tanmateix, no se li coneixia enemic natural, Tot i que segurament si el cranc blau comença a pujar pel riu Ebre, pot tenir tanta sort com el caragol poma. La seva problemàtica bé sobretot de la seva facilitat per reproduir-se creant grans colònies en poc temps, taponant vies de pas d’aigua. Per cert, durant un cert temps les Nuclears d’Ascó se’l miraven de reüll.

En el cinquè lloc, tenim al preciós i majestuós mosquit tigre. S’han trobat colònies pel Baix Ebre i la Terra Alta, i sobretot, al pantà de la Sénia. Es detectà per primera vegada al nostre territori l’any 2013. La seva problemàtica, a part de la seva picadura, és que és un gran transmissor de malalties tropicals produïdes pel virus: Dengue o Zika. Actualment encara no es coneix cap cas al nostre territori d’infecció pel mosquit tigre, però com totes les coses és qüestió de dies, sort i estadística. Almenys aquest mosquit se li coneix un enemic natural per controlar-lo: El rap-penat. Així que si voleu estar lliure d’alguna picadura d’aquest insecte ja sabeu no maltracteu aquests petits mamífers voladors.

La sisena espècie que ha vingut a visitar és el morrut roig. Aquest escarabat no molesta molt els humans, això si, no deixa cap palmera canària en vida. Es pot veure el seu recorregut pel nostre territori veien les palmeres mortes als voltants de les masies i apartament costaners. On abans lluïen grans palmeres ara només queda una gran soca. Les primeres deteccions a la Península foren l’any 1995 a Andalusia i aquest coleòpter arribà a les nostres terres a finals del 2005. Des de llavors els seus danys han estat immensurable i no hi ha palmera canària que quedi en quatre fulles.

Per últim, la darrera espècie nouvinguda, acabada de detectar. Encara que no la podem catalogar com la sèptima plaga ebrenca. Ella és la granota toro. El primer focus es va detectar al Delta de l’Ebre l’any passat, per sort els tècnics del Parc Natural actuaren en rapidesa i varen controlar ràpidament els primers focus. Aquesta granota és considerada com un gran depredador. El bitxo, en poques paraules seu traga tot. No deixa res en vida al seu costat.

En resum, el nostre territori viu un moment esplendorós d’espècies invasores. Especies que posen en perill l’hàbitat natural de moltes espècies autòctones, el progrés econòmic del territori i el que és pitjor: la salut de molts humans que viuen en aquest meravellós indret del planeta. Segurament, amb la globalització, el canvi climàtic i el despoblament que pateix el territori cada cop tindrem més plagues foranes per a combatre. Un combat que no només es pot portar a terme mitjançant tractaments agressius amb fitosanitaris. Hem de canviar el model de lluita i preservació del medi ambient. Seria bo començar a crear organisme d’investigació de prevenció al nostre territori contra aquests perills que ens envaeixen. A la llarga serà molt més barat, i a més a més, ajudaria a retenir talent al nostre territori que tan necessari és. Però em sembla que això no passarà mai. L’important per als nostres polítics i al final és el que dóna vots és: la Festa del Renaixement, la del Mercat o la dels Orígens.