Confesso que no tinc cap ànim per escriure, no per manca de coses a dir, ni per apatia o desànim. Tot al contrari sento una immensa necessitat de paraules amb sentit… però no les trobo. Tinc paraules però no trobo el sentit. Perdoneu, no és això i és això el que em passa. Trobo les paraules i jo sé el sentit que tenen, però quan les escolto m’adono que han perdut el sentit, ja no diuen el que volien dir. Quan les diuen alguns les diuen amb tot el sentit contrari al que volien dir.

Em venen al cap les paraules màgiques més conegudes al món : “Abracadabra” “abretre sésamo”, paraules que han perdut el seu poder màgic perquè ja no sabem que signifiquen.

Que volien dir “sésamo” o “abracadabra”? “Abrete sésamo” adquireix sentit si acceptem el significat de sésamo o “sem-samoim” que en talmúdic vol dir “en nom dels cels”. Així a les mil i una nits els mots tenien el significat de “Obre’t en nom dels cels”. En arameu “avra kedabra” significa “crearé mentre parlo”. Abracadabra és la paraula que reivindicava el poder de la paraula. Avui ha perdut el significat i amb ell el poder que tenia.

Per molta gent, més de la que voldria, les paraules han perdut el seu significat i així ho volen. Volen que democràcia només signifiqui llei i l’ordre que els convé. Volen que els accents siguin només aquells accents que ells entenen. Una protesta en converteix en un “tumulto”, una votació en un cop d’estat, un dret en delicte. Compatriotes veïns meus repeteixen els nous significats amb un entusiasme digne d’estudi. Un veritable exèrcit a les ordres del poder es dedica a jutjar i inhabilitar les paraules. Els que es diuen “moderats” demanen i avalen presó per als dissidents. Jo no tinc paraules, però vull recuperar la paraula Abracadabra, vull el poder de les paraules.

Per això avui no vull escriure, ja ho han fet altres per mi i molt millor del que jo ho faria. Recordo els versos d’Espriu.

Car les paraules vessen de sentit.

L’aigua, la terra,

l’aire, el foc

són seus,

si s’arrisca d’un cop

a ser qui és.

Caldrà que digui

de seguida prou,

que vulgui ara

caminar de nou,

alçat, sense repòs,

per sempre més

home salvat en poble,

contra el vent.

Salvat en poble,

ja l’amo de tot,

no gos mesell,

si no l’únic senyor”.

No tinc ganes d’escriure, només de repetir: “Avra kedabra , Obret sem-samoin”.

Llibertat Presos Polítics.