Per evitar la paraula malsonant, la dreta espanyola va “adaptar” la traducció d’aquesta expressió de Josep Pla al significat d’”explicacions” , quan la definició del diccionari és “Feta o dita extravagant, enutjosa o poc important”. En realitat Pla escrivia del que veia, del que escoltava, de les petites històries, de les coses que a primer cop d’ull no importaven però que són les més interessants.
Bé, les nostres petites històries són que vivim en una dictadura constitucional. Dictadura tant per què Franco va designar el cap d’Estat i per què la Constitució està per sobre de les llibertats, com pel fet que el Tribunal Suprem (que manté en presó preventiva polítics catalans escollits democràticament i ajorna els trasllat de les restes del dictador del lloc on se’l venera) acaba de dir, sense cap rubor, que Franco era cap d’estat l’octubre de 1936, quan hi havia un govern legítim i democràtic republicà, i Franco era el general colpista que va atemptar-hi.
També són collonades el fet que la majoria del poble, tant el 28 d’abril com el 26 de maig, han votat a favor d’un model republicà, independentista, o a favor del dret a decidir. Però a Madrit (aquell concepte de naftalina del segle XiX que ens “domina”) s’ho passen per l’arrel de l’expressió de Pla.
Però natros, els ciutadans de les Terres de l’Ebre, hem d’aprendre a llegir-ho en clau de segle XXI, i anar endavant. Amb la nostra realitat: el despoblament i les mancances estructurals, però també amb l’orgull de la cultura i la realitat.
Ens posicionem en moltes coses, des de la “F de figa”, passant pel nou instagram “Lo Tortosí”, la Reserva de la Biosfera, el Renaixement,…. Aquestes coses són la base per a la projecció. Les mancances, el fonament de la reivindicació.
Si transformem en oportunitats i considerem com a capital les realitats, veiem un potencial potent, valga la redundància. Les Terres de l’Ebre tenen un model de Turisme sostenible, no massificat, per vendre a Europa que poden ensenyar part de la Catalunya buida, com es diu ara el despoblament dels municipis d’interior, on per cert hi ha alcaldes ben joves que defensen la seva terra. També la matèria primera (d’horta i secà) per a proveir la base de la cuina verda i natural que es reivindica.
Aquí ja vivim allà on es vol arribar: a un model de consum sostenible, una alimentació sana i natural sobre la base d’una producció verda. També es pot veure com el Delta s’ensorra, per què els polítics no han fet la seva feina en defensa d’aquest patrimoni natural. Els Ports, un Espai Natural que conviu amb pobles que mantenen valors ancestrals d’humanitat solidària i acollidora… La gent del camp, la mar, els serveis, la innovació, la ciència,… és el patrimoni que val més de tot.
Tanquem la porta i barrem el pas als qui ens menyspreen i atempten contra la nostra terra (Castor), i contra la nostra dignitat com a persones (els feixistes). Siguem valents per exigir als governs locals, les administracions comarcals, nacionals, estatals i europees les nostres necessitats i reivindicacions. I de forma persistent, sense defallir. No ho són els del Círculo d’Economia, que no tenen collons de reclamar als poders de Madrid (per exemple les inversions que no es fan: execució a Catalunya de només el 10,4% el 2018) allò que critiquen al Govern de Catalunya.
Davant de tanta incultura com ens envolta, les collonades de Pla, que volia integrar la dreta espanyola a la qual va prestar algun servei l’escriptor en remotes èpoques, poden servir per recordar que també va escriure en català els “Homenots”, entre els quals hi havia el nostre pintor tortosí Francesc Gimeno. El mestre Manolo Pérez Bonfill s’enorgullia de reivindicar-lo, i això és garantia almenys de la vàlua literària de l’escriptor, i artística de l’homenot pintor.
Se’ns gira feina. Endavant les atxes!