Ho ha de reconèixer: és addicte a la ficció. El Jaume, des de ben menut, és d’aquells que sempre té el nas enganxat a les pàgines d’un llibre. Encara no n’ha acabat un que ja té preparat el següent, no fos cas que tingui una estona per llegir i res per fer-ho. De vegades, mentre devora el text, desitja arribar al final, perquè no li acaba d’agradar i ja té ganes de començar-ne un altre. En altres ocasions, el seu cor es divideix entre les ànsies de saber el desenllaç, perquè la trama l’atrapat entre les seves teranyines, i el pànic a quedar-se orfe, que els personatges estimats, admirats o odiats desapareguin definitivament de la seva vida fins que uns altres ocupin el seu lloc.
Com que no sempre és fàcil trobar uns substituts dignes, n’ha buscat dins de la ficció audiovisual, perquè li ofereix alternatives a la novel·lesca i, sobretot, perquè li permet participar en innumerables tertúlies, virtuals, planificades o improvisades. Des que ho fa, se sent membre d’una comunitat d’experts: la dels que coneixen les ments més cargolades, interpreten els girs més inesperats en la trama o preveuen els desenllaços més originals.
Per això, un parell de setmanes enrere es va quedar assegut al sofà ben entrada la matinada, perquè l’endemà havia de defensar una opinió ben argumentada sobre si els guionistes havien encertat o no en el punt i final davant d’altres especialistes disposats a liderar la llista dels més entesos i ho havia de fer des del minut zero. Esgotant els títols de crèdit d’una de les sèries de major èxit de la història, es va preguntar i ara què? Què serà de la meva vida sense vosaltres?, sense ser conscient que, en el mateix moment, milions de persones compartien les seves inquietuds.
En els darrers dies, fullejant els diaris ―una altra de les seves aficions― se n’ha adonat que la seva addicció està molt estesa i ja n’hi ha de disposats a respondre a les seves preguntes elaborant llistes de possibles alternatives. Però, com ho ha d’emprendre? Començant a fer tastets fins trobar-ne una que pugui rivalitzar amb qui l’ha acompanyat durant vuit anys o esperant que hi hagi algú més friqui que ell que n’hi aconselli una? Possiblement, el més efectiu sigui la combinació d’ambdues possibilitats.
I mentre espera el llibre o la sèrie de la seva vida, que ocupi el lloc de la tan estimada i destinada a oblidar, com aquell que canvia d’amor desitjant que el proper sigui el darrer i definitiu, seguirà somniant que Nieve, Cersei o Tyrion ressusciten a la pantalla i tornen a donar-li sentit a la seva existència, amb la satisfacció que, encara que la comunitat del Joc ha començat a dissoldre’s, passi el que passi, el Jaume seguirà formant part de la d’experts i addictes a la ficció.