La setmana passada començava estranya. Per un cantó veiem els representants catalans entrar al Congrés dels Diputats i al Senat. Allà estaven els quatre, com les barres de la senyera, representant-nos a tots i totes. Allà tornàvem a escoltar en els juraments el mandat de l’1 d’octubre, el nostre, el de la dignitat. També escoltàvem les paraules de Raül Romeva: “ Fins a la proclamació de la República catalana, sempre compromès amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat, com a pres polític i per imperatiu legal, sí, prometo”. Un cop més estàvem orgulloses de ser qui érem, ens saltaven les llàgrimes, ens alçàvem.

Després Espanya, una vegada més, tornava a passar per damunt de la nostra voluntat i feia un punt i seguit en la seva negació de drets, de democràcia i s’acostava perillosament més al 39 que al 2019. Darrera creiem intuir que s’amagava una monarquia de nom Felip. Amenaces, riures, negació de la representativitat dels nostres electes des de les institucions, tertulians que ens explicaven que no sabíem votar, vinyetes assenyalant una democràcia que calla i empresona la dissidència política, Europa, i alguns dels seus diaris importants, parlant de la dificultat de seguir mirant cap un altre cantó amb tantes vulneracions de drets i un llarg etcètera.

Però els catalans i les catalanes ho hem tornat a fer! Venien les Europees i estàvem avisats. Sabíem que no podíem fallar i no ho hem fet. Potser som un poble petit, acostumat a doblegar-nos a força de cops, però segur que som un poble amb molta dignitat. Ens hem alçat als ajuntaments, ens hem alçat a les alcaldies i hem guanyat les Europees i, hores d’ara, ningú ja no pot dubtar que en un referèndum pactat i amb garanties tindríem moltes possibilitats de guanyar els que creiem en la República catalana. A la façana de la Generalitat s’alça un cop més la pancarta que reclama la llibertat dels presos i preses polítiques. Les mascares amb la boca tapada, el silenci, omplint la plaça de Vic s’escolta avui, a tot el arreu. Els llaços grocs tornen a omplir els carrers i els perfils a les xarxes. Llaços que representen la llibertat de tot un poble. Un cop més som aquí, un cop més hem guanyat!