Per si de cas és cert allò de què la clau per canviar el món és anar trobant històries optimistes i donar-les a conéixer, avui tinc ganes d’escriure sobre la jubilació de Josep Lluís Villa, periodista, poeta, utòpic i bon amic. No explicaré ni molt menys tot el que ha fet des que, procedent del seu Alcazarquivir natal, va arribar a Tortosa treballant com a ‘noi’ a la Villa de Sitges, fins que ha abandonat la direcció de la tan seua ‘Imagina Ràdio’. Deixo això per a estudiosos i cronistes que en algun moment buscaran dades per entendre el que ha passat a les Terres de l’Ebre des de la postguerra fins als nostres dies.

Del que sí que vull parlar és de la persona de família molt humil, que de menut ja va saber que calia portar un jornal a casa, que va ser jove rebel en temps de dictadura, anarquista en temps de lluita per les llibertats, i que des de l’absolut autodidacta va obrir-se un camí honest en el món del periodisme; exercint sempre el quart poder en favor dels que menys poder tenien. En la vida he vist perdre tantes hores de son com les que va dedicar a intentar evitar el desnonament d’una senyora velleta i amable que li telefonava dies i nits, confiada que donar llum a la notícia evitaria la seua tragèdia personal. Anys 80, molt abans del moviment del 15M.

La història optimista no està només en la pròpia existència de Villa, sinó més encara en una societat que ha tingut l’oportunitat de viure l’ascensió sense caiguda d’un home senzill, benhumorat, discret, dialogant i amant declarat de García Lorca, que s’ha fet ric en experiències, en amics i en emocions; si és que hi ha altres maneres d’acumular riquesa.

La història optimista no està només en el que pot significar per a Villa la jubilació (abandonar l’activitat laboral però també experimentar una alegria expansiva), sinó per a totes les persones que conformem el seu entorn social. Villa s’ha jubilat amb ganes de continuar treballant. Amb il·lusió de retrobar-se amb aquell oci que li ha de permetre continuar creant. Els Quicos continuarem tenint la nostra veu en of per excel·lència, els amics podrem parlar amb ell de nous projectes i Tortosa continuarà podent gaudir, ara potser una mica molt més lliure d’un personatge irrepetible, sense el qual no s’hauria escrit de la mateixa manera la història dels darrers 50 anys.

Villa s’ha jubilat: una bona notícia.

Periodista i músic.