Quan jo era menut sentia als mariners (pescadors) del meu poble que deien que anaven a vendre el peix a la “platja”. Jo no ho acabava d’entendre ja que en realitat estaven referint-se a la llotja. Fins i tot, alguns vells, deien que portaven els coves “a la barraca”. I és que la primera llotja que es coneix a la Ràpita, a principis del segle XX era una mena de barraca que s’anomenava el “Gurugú”. Molt prop, en aquella barriada, pels volts dels anys 30 s’havia fet ja una llotja que venia a separar l’anomenat “Mollet” del barri “del Xicago”.

Davant del Mollet, a mesura que s’havia guanyant terreny a la mar, es feien unes “bassetes” on fondejaven les muletes. Les barques, per aquells temps, fondejaven “en bahía”. Al “varadero” hi havia una fonteta d’aigua dolça dins del mar, delimitada per una mena de safareig de pedra, i allí s’aprofitava per rentar les sàssies. Sempre a recer de “la punta Vella”. A l’altre extrem del port, a la banda de llevant, veies les barques atracades, amb els mariners “desempescant” i “triant” el peix a bord. A terra, per aquí i per allà hi havia munts de “peces de sàssia” “cadups” i “galls”. Cordes, coves, caixes de fusta i els carros per portar-los fins a la “venta” (subhasta). Els “arrieros” feien “rogle” expectants a les paraules del “cantador”.

A fora la llotja, sobretot a l’estiu, la fortor a peix ho impregnava tot. El mur de tancament de llevant del moll pesquer, separava un altre espai, el del cementiri “de barcos” que pràcticament feia cap fins a la desembocadura de l’antic canal de navegació. Vells pailebots, “parellones”, bous … que amb els anys anaven podrint-se i anaven sent engolits pels fangs que deixava anar el canal de “la Paca”. Al fons “Les Casotes” “el soterrani” i “l’Horta Vella”.

Just en aquest punt, era on desembocava el “carrer llarg” que s’endinsava cap a la ribera (delta). El vell canal de navegació separava dos mons totalment diferents. A l’esquerra, en direcció a Amposta, el terreny ferm, antic, que després de coronar “la timba” feia cap als sequesos de “Les Carolines” i d’allí començava a enfilar les primeres pendents suaus del Montsià. A la dreta, arribaves al “camí del pas”, per endinsar-te als prats i masos, cap a la finca de Dalmasses, del Rampaire o a “La Punta”. Una mica abans, però, un camí de carro es desviava serpentejant en busca de la mar. Era el camí de “l’Havana” que sortejant la “Mar Morta” et deixava dins de la finca de “portes Roges” i que et conduïa fins a “La Màquina” (Anglès) i la “Casablanca”, ja molt prop del mar.

En fer-se la carretera del Poble Nou, tots els “zoneros” (pagesos) que anaven cap a “La Zona” van veure com es reduïa de manera molt considerable la distància que havien de recorre fins al seu tros, ja fora a peu, en bicicleta o en carro i matxo. La “Zona” (ZMT) eren petites parcel·les de terrenys que s’havien guanyat al mar i que finalment, el 1949, Franco va donar als treballadors, atorgant-los escriptures. A més també va concedir escriptures de terres més enllà de l’Encanyissada, a “La Guinea” i autoritzacions per a fer-se casa al nucli de “Villafranco”. D’aquí a la Tancada, les “salines velles” i “l’Aluet”.

No vull cansar-vos amb més noms. Només voldria fer algunes consideracions. La primera és que molts d’aquests noms i topònims, ja s’han perdut o estan a punt de fer-ho. La segona reflexió és que potser en algun moment determinat ens vam passar de frenada amb la normalització lingüística. La tercera consideració: seria interessant saber el per què es van posar alguns d’aquests noms o per què la gent els deia d’aquesta manera. “Gurugú”: Mont marroquí … Batalla? Servei militar?. “Mollet”: Un primer moll a la basseta. “Xicago”: escatològic, modernitat, progrés? llotja del de Maria (tinglado), “Carrer Llarg” : en un moment determinat el més llarg del poble ? “Les Carolines”: Sequers construïts l’any que es van perdre les illes del Pacífic ? “L’Havana”: Servei militar ? “La màquina” primeres bombes impulsades per una màquina a vapor ? “La Zona”: zona marítim-terrestre ?”La Guinea”: Homenatge a Guinea equatorial espanyola, servei militar . Clima calorós?

I quarta i darrera cabòria: me sembla que me faig vell.

About the Author:

Historiador i novel·lista